Aquest dissabte ha estat un bon dia d'esquí de muntanya. I no tan sols perquè hi ha molta neu i en un estat excel·lent, sinó perquè hi hem anat una colla d'escaladors que també esquiem. Al final hem estat 6 de colla, amb el Xavi, la Laia, el Sebas, la Lu i el Blai.El Coma d'Or és un cim bonic i força espectacular (a sobre), però té una debilitat pel seu costat occidental que el fa molt accesible amb els esquís des del coll de Pimorent.
Tot i la seva alçada (2.826 m), el fet de sortir des dels 1.900 m del coll de Pimorent fa que l'ascensió sigui ben còmode. Però el recorregut és llarg seguint la Coma d'en Garcia, i cal pujar i baixar la portella del mateix nom.
Unes 3 hores més tard de sortir del cotxe, hem arribat a dalt de tot, enmig del fred i el fort vent que darrerament sempre em persegueix.
Des del cim, davant nostre s'aixeca exultant el Carlit (a sobre), ben nevat damunt de l'estany de Lanós (a sota), que era la imatge viva del contrast amb l'entorn nevat.
Sento repetir-me, però la baixada ha estat molt bé. Al principi amb algunes plaques de gel enmig de la neu ventada, i després amb un bon tou de neu pols que ens ha acompanyat fins el cotxe.La companyia també ha estat molt bé !
A sota us deixo el mapa i, al wikiloc, el track del recorregut.
6 comentaris:
Quina temporada d'esquí portes Joan! llàstima del vent sinó seria perfecte no? El Coma d'Or el recordo com un cim agradable, però amb una cresteta final atractiva!
Vàreu haber de remar gaire tornant per la Coma d'en Garcia?
A la darrera fotografia el núvol de llentia parla del vent de manera prou gràfica.
A més de l'excursió, quines fotografies tant boniques!
He d'anar a buscar els esquis de muntanya i repasar-los. Pq aquest dies m'han fallat els plans i hagués pogut pujar.
Una abraçada
Ja tinc skis de muntanya!
A veure quan ens veiem per estrenar-los eh?
Molt guapes les fotos!!!
i l'arribada al cim també te la seva gracia! je je je
que tal l'esquiada per la coma d'en Garcia, suposo que va ser tot un gustàs!!!
Et veig en forma! quina via anem a fer?
Jaume, al final no vam poder acabar d'arribar a la cresta final de tanta neu acumulada que hi havia! I si, la remada final va estar a l'alçada, però la baixada fou tan bona que valia la pena.
Xiruquero, porto una temporada on pateixo pel vent a tot arreu. No sé si serà culpa meva!
Va, Mingo, anima't, que encara podem sortir abans d'acabar l'any!
PGB, ara ja torno a ser aquí. Quin dia et va bé?
Aviat, Llorenç, molt aviat! Però amb tu potser encara no puc...., que no pares!
Publica un comentari a l'entrada