Cingle de la To, Esperó Delator

Al Cingle de la To l'hi faltava una perla, una via que fos alhora maca i difícil, per anar bé que també fos espectacular. L'esperó que es dibuixava a l'esquerra del pany central semblava que podria sumar tots aquests adjectius, i amb la intenció d'obrir-hi una via directa el dissabte 19 d'abril amb el Jortx i el Mohawk ens hi vam posar.

Tot i que la definició de l'enciclopèdia diu de Delator: Dit de la persona que delata per motius baixos o menyspreables, en aquest cas el nom és un joc evident de paraules i va dedicat a l'esperó, tan evident, que ell tot sol es delata.

Aquell primer dia, vam començar pujant per sota fins un primer replà evident on vam fer la primera reunió (2 parabolts), i vam continuar pel mateix fil (a sobre, el Mohawk posant l'únic parabolt del segon llarg).

Amb un flanqueig vam arribar fins el lloc que semblava més còmode per fer una segona reunió, per sota de la barrera de sostres (a sota).

D'allà, vam sortir altra cop cap a l'esperó (a sota), però després de posar un parabolt, la continuació no quedava massa clara, sobretot perquè la fissura en què comptàvem assegurar-nos estava molt descomposta. Així que vam tirar avall.

Però un parell de setmanes més tard, vaig anar-hi a mirar-m'ho des de dalt i vaig trobar un recorregut molt atractiu pel darrer llarg, completament en lliure, encara que costava de creure.

I aquest dissabte hem vingut a fer la primera ascensió, per confirmar els graus i validar la ruta. El Jortx no ha pogut venir, però ens hem reunit dues cordades, amb el Mohawk (a les fotos, encetant el primer llarg), el Toni i l'Ozzy.

A les reunions hi havia trobada de cordades (a sobre, a la primera i més còmode), i ens anàvem animant.

La via l'hem trobat molt diferent del dia que vam venir a obrir, i el segon llarg l'hem fet ràpidament (a sobre, el Toni al pas de V), i ben aviat tornàvem a estar reunits (a sota, segona reunió).

Després ha vingut el millor de la via, un tercer llarg genial que travessa directament els sostres immensos que tenim damunt. Un flanqueig per una bona placa (a sobre) ens torna a l'esperó que seguim fins un petit replà sobre d'un sostre (a sota).

D'aquest minúscul replà (a sobre hi veiem al Toni mirant-se detingudament la continuació), continua per una fissura atlètica i desplomada (6a), una diagonal molt aèria i un diedre delicat (6a+) que et deixa a l'esperó de sortida.

A sota podem veure una seqüència del darrer tram d'aquesta via, i dóna una idea de com és. Per alguna cosa hi ha 6 expansions en els 45 metres d'aquest llarg, un récord per aquesta paret !

Llàstima que el dia no ens va acompanyar massa (a sobre, el Mohawk fent de fotògraf damunt de la paret principal i entre la boira). I fins les papallones estaven mig gelades a les branques de les sabines (a sota).