Torrent del Llop i el plaer de l'escalada

El llibre "El plaer de l'escalada", d'en Ramon Majó, va ser tota una descoberta quan el vaig descobrir ja fa uns quants anys. Tan pel recull de vies que inclou, com pels detalls en les descripcions com, sobretot, per la filosofia que destil·la.

A més, és un llibre pràctic i molt barat pel que solen ser els llibres d'escalada.

Mica a mica he anat podent fer la majoria de vies que proposa, però sempre m'havia sorprès la inclusió al llibre d'unes agulletes secundàries anomenades genèricament roques del torrent del Llop.

Aquest dijous a la tarda, mentre comentàvem amb el Marc què fer amb el cel carregat de pluja que véiem, vam tenir l'oportunitat d'anar-les a provar. I, la veritat, no ens van decebre gens, tot i els errors en les longituds dels llargs, sempre força més curts del que surt al llibre.

Situades molt a prop de cotxe, queden just al damunt de la pista que baixa de coll de Guirló cap al Bruc i a uns 15' de can Massana. Vam començar per la primera, la Roca de la Montse (a sobre), on proposa dues vies.

L'aresta Brucs (a sobre, V/A0), te una roca discreta, i un començament en artificial que es pot forçar en lliure i, segons el Marc, surt cap a 6b. No fa 30 metres d'alt, sinó tan sols 18 o 19 i, com totes les altres, està molt ben equipada amb una barreja de claus, espits de diverses menes i parabolts.

La via Montse de la mateixa roca (a sota, V) puja per una placa compacta que és fa molt curta, uns 10 m.

La que ens va agradar més va ser la via Ernest Lamarca a la Roca dels Veterans, amb un començament ple de sorpreses agradables en forma de forats amagats que t'ajuden quan més els necessites (a sobre, 6a).

Aquesta via està plantejada en dues tirades de 20 i 30 m teòrics, però en realitat les dues juntes fan 35 metres i amb la corda de 70 m no vam tenir cap problema per fer-la tots dos de primer, com les altres. Totes les reunions de totes les vies són rapelables.

El dia s'anava tapant, però encara vam poder provar la darrera via, la Lagun a la Roca Majó. El primer llarg és tot d'artificial equipat i desplomat i no fa els 40 metres de la guia, sinó una vintena.

Va començar a ploure i no vam poder enllestir-la, però ja vam veure que el segon llarg continuava del mateix pal.

Arribats al cotxe encara només plovisquejava, però va ser travessar can Massana en direcció nord i ja no va parar de ploure. A veure si la cosa millora, que la sequera ja és història !