Aquest diumenge passat, amb la Clara, vam fer una caminada molt agradable pels vessants de damunt de la Nou de Berguedà que vam començar, com no podia ser altrament, pel Cingle de la To (a sobre, la casa de la To amb els fruiters que comencen a florir).
Dalt del cim (a sobre), una repetida, però no per això menys bonica vista del Pedraforca i la seva poca neu (a sota).
L'itinerari que vam triar segueix tota la carena del serrat de Fullaracs fins arribar a la collada de Sant Miquel, des d'on retorna per la vall, primer seguint el GR4 i, després, còmodament per una pista fins al coll de la Plana.En tota aquesta zona de roques sedimentàries hi trobem una curiosa anomalia: tot el sector està ple de blocs de granit, grans i petits, que en alguns punts són tan abundants que fins i tot es transformen en sauló. Són restes dels dipòsits glaciars que, durant el Terciari, una gelera despistada va portar des del nord de la Cerdanya.
Prop de la casa de Cabanelles (a sobre), no em vaig poder estar de pujar-ne un (a sota), en allò que abans en deien "fer el ruc" i ara en diuen "escalada de blocs".
Almenys la secada encara no impedeix que les fonts de Cabanelles segueixin rajant amb alegria (a sota).
Ja de tornada, vam poder observar tranquil·lament a un pica-soques blau (a sobre) concentrat en la feina de buscar femella, que per alguna cosa ja ha arribat la primavera !
7 comentaris:
OOOOOOOOOOH quina caminada més xula!!!!!!! Hahaha.
Com és que encara no t'ha comentat ningú? que trist....jo que em pensava que era un blog moooolt concorregut....
Apa, mira't el meu blog va, ara que me n'he fet un...
mellabusamuchacar.blogspot.com
Fins aviat i cuida't!!!
Marc.
P.D.: espero una trucada teva....
Noi, ja veus que això d'anar a caminar no és gaire popular.....
Molt divertit el video del teu blog, ara a veure què més hi vas posant !
Una abraçada !
Va parir com te les deixen anar!
És ben bé que sou pare i fill......
No et vas acostar al totxo aquell desplomat de la Nou?¿ Encara no hi he tornat...
Cagondena amb la canalla, em sona tan.
Tu Joan, no te'n deixes perdre ni una, de pedra.
Si, Jortx, s'assembla una mica a tu !
El totxo te'l deixo per tu...
Ja veig que tu també en tens, Mingo, així que ja saps de què va.
Noi, una excursió magnífica. Curiós això que expliques del granit. La foto del pica-soques la vas fer amb "zoom" o t'hi vas poder acostar prou?
Si et vé de gust i hi penses, afegeix a les teves ressenyes els desnivells i el temps. Gràcies i salutacions.
Tens raó, el desnivell normalment no el controlo, però el pots veure fàcilment amb el mapa, ara de l'horari me'n vaig oblidar. En aquest cas van ser 3 hores escasses.
I l'ocell va ser amb zoom, encara que estava molt distret......
Publica un comentari a l'entrada