Psicodèlia al Serrat dels Monjos

Aquest dilluns a la tarda hem tornat a quedar amb en Marc, i hem tornat a anar al Serrat dels Monjos. La via triada, la Psicodèlia, amb un quart llarg cotat de 6b, que la guia de Montserrat Sud deixa molt bé: "tècnic i elegant, un dels més bonics del Serrat per la seva continuïtat i qualitat". La fissura més atractiva del Serrat, també comenta.

La via comença fent el primer llarg de la Guateque (a sota), i continua amb un senzill segon llarg que marxa amunt cap a la dreta. Dues tirades més aviat llargues, fregant els 50 m.

El tercer llarg (a sobre) és curt, uns 15 m i, tot i marcar 6a i estar totalment desequipat, he tirat jo a veure si me'n sortia. I amb algun A0 he pujat prou bé, tot i començar a veure que la roca no era cap meravella. Això si, la fissura és més per tascons i aliens que per friends mitjans.

Finalment ha arribat la presumpta meravella, el quart llarg de 6b de fissura, 45 m i només 3 claus al mig ben juntets. Un llarg tècnic que ens ha demanat molta paciència, sobretot al Marc (a sota), que anava de primer, perquè a part de la dificultat i de la discreció d'una roca ben poc fiable, s'ha trobat la fissura "enjardinada" amb una bona diversitat biològica d'argelagues i altres plantes punxegudes.

Després d'aquest llarg que ens ha decebut una mica, sobretot per una qualitat de la roca que milloraria si la via es fes més sovint, venen dos llargs plens de plantes i roques trencades, que vaig enllaçar per sortir-ne el més aviat possible.

Així, aquest cop vam sortir de dia (a sobre, el Marc traient el cap al final de la via) i ens vam poder despedir de Montserrat amb una vista de la Mola amb les darrers raigs de sol (a sota).