Nova via a la Roca Narieda: Cafè, copa i puro

Fa ben poc, al bar Tahussà, vam veure que en Marcel Millet havia obert una nova via a la Roca Narieda. La descripció era molt austera però es veia interessant i força equipada, així que tan aviat com hem pogut, aquest dissabte passat, hi hem anat a treure el cap amb el Xavi.

Mentre la fèiem, vam anar prenent notes de la llargada de les tirades i vam anar ajustant la dificultat, però al final ha estat el Xavi amb el seu estil inconfusible que les ha dibuixat. És una via bastant bona i bastant llarga (14 llargs, alguns empalmables), bastant equipada amb múltiples ponts de roca i algun espit, que ens va deixar bastant satisfets.

I les ensaïmades del Tahussà no va ser la única sorpresa dolça del matí, a l'aparcament hi vam trobar la Lu i la Clara (a sota) amb qui vam poder compartir aproximació i alguna salutació de via a via.

La via comença a sota de la segona reunió de la Postres de músic, però només començar (a sobre, el primer llarg) ja vam veure que no tenen res a veure. En aquesta via dominen les fissures i els forats i gairebé no hi ha passos d'adherència (a sota, el segon llarg).

Després d'uns primers llargs més verticals, l'itinerari ben aviat comença a flanquejar cap a la dreta per sota dels sostres que ens dominen.
Curiosament, la barrera de sostres té un pas que la fa franquejable i que no passa de IV (a sobre). Més amunt, continua la tònica de plaques i fissures (a sota, al llarg onzè, un dels més bons i divertits de la via).

Durant tota la via es pot comprovar l'esforç que ha fet en Marcel per evitar posar expansions, amb desenes de bagues col·locades en savines i en ponts de roca o, com exemple, aquest tac de fusta que reforça una cinta a la R 11 (a sota).

A partir de la R 11 es pot optar per sortir a la carena directament (a sobre, per la fissura que està a l'ombra) o seguint la línia de tres llargs més a la dreta (a sobre, per on puja el Xavi).

Aquest llarg és el més difícil, amb un pas de 6a que vam treure bé però que es pot passar en A0 (a sota, al mig del pas).

Després ja només ens queda un flanqueig espectacular amb un dels pocs trams d'adherència de la via (a sobre) i el llarg de sortida a la carena (a sota).

Una bona via, ràpida (vam trigar 3 hores i mitja a fer els 14 llargs) en un entorn molt agradable i amb una roca molt bona. Per tornar-hi !