Per la tercera via que vaig obrir al Cingle de la To, la única cosa que tenia clara era el nom que l'hi posaria, en homenatge a l'Associació de Muntanyencs Berguedans i a la seva gent, amb qui tants bons moments hem compartit.De fet, també tenia moltes ganes de travessar la placa més evident de la paret pel bell mig, però no tenia massa clar que fos possible.
La via comença per unes plaques "ratllades" damunt d'un petit sostre i de les lletres A M B, amb dificultat moderada i un espit (a sota).
Més amunt el primer llarg es complica, el segon espit marca l'entrada a uns passos finets per pujar sobre d'un esperó. Després un pas d'A0 i la dificultat que ja afluixa fins a la reunió situada sota d'uns sostres molt marcats.
Aquest dijous a la tarda vam anar a fer la primera repetició de la via amb una ascensió institucional, el president i el secretari de l'AMB, acompanyats pel Toni, en representació de la plebe.El Pep, com a secretari, va començar fent el primer llarg (a sobre) i va poder donar fe del seu interès i de la dificultat del pas clau.
El segon llarg, que és el millor i que travessa d'una forma fantàstica aquesta placa (a sobre), em va tocar a mi, que per alguna cosa sóc el president !Aquesta tirada és d'aquelles en que cal anar navegant d'esquerra a dreta, buscant el millor camí per entre els sostres. Al mig del llarg cal anar flanquejant en diagonal cap a unes sabines que es veuen a la dreta, amb una sèrie de passos complicats que, a més, s'han d'anar autoprotegint (V+).
El flanqueig evita travessar directament els sostres i fa que tota la tirada surti en lliure (V+, màxim). Tot i així el llarg és llarg i lent i vaig arribar al cim a l'hora de la posta de sol (a sota).
El Pep (a sobre) i el Toni (a sota) per poc no arriben a dalt de negra nit, però els hi va faltar ben poc !
A dalt, tots contents de la magnífica tarda i d'haver gaudit d'una bona escalada. Amb foto oficial inclosa (a sota) de l'equip directiu que governa el club amb mà de ferro.
7 comentaris:
Ele Joan que guapos que esteu. Records.
El tipus de roca, almenys en les fotos, em recorda el Rusc, un sectoret d'esportiva de dalt als Rasos. Potser és la mateixa franja, encara que no estiguin gaire aprop..
Enhorabona per haver trobat una tàpia per tu sol per disfrutar obrint per baix, ja no queden gaires llocs així!
Apa, a disfrutar-ho!
Masfi, s'assembla una mica però no té res a veure des d'un punt de vista geològic. Es més aviat com alguna paret de Vilanova de Meià.
Ves-hi algun dia, t'agradarà !
Hola Joan! Veig que últimament apures les hores de llum. Si vols et deixo un frontal marca "Silva" que tinc, que enfoca xapes a 3 quilòmetres i encara pots acabar d'escalar més tard...felicitats per les vies noves!
Poc que ho sabia jo que erets el president... meeecaaaagundeu. Ara ja se on van a parar els diners del club... al taladro que t'has comprat!!! Bandarra!!! ;D
Hehehe, tinc moltes ganes de venir a la To! A veure quan tinc la ocasio :)
Joan, felicitats per les vies que has "parit" es veuen molt atractives! a veure qua´n organitzes un asalt blogger a la paret, que si puc m'hi apunto.
je je je!!! veig que vas publicant les novetats de la via!!!
a veure si per la setmana que be tenim més novetats!!!!!
mira que es veu maca la paret eh!????
je je je!!
felicitats!
Publica un comentari a l'entrada