Aquest dimecres a la tarda, abans que tornessin les pluges, vam tornar al Cingle de la To amb el Toni. L'objectiu va ser fer la primera repetició d'una via que vaig obrir el diumenge, el Diedre Dolomític (a sobre), i ajustar-ne els graus.La meva mala memòria i el temps revoltat que feia el diumenge (a sota) i que em va fer pujar massa ràpid els darrers metres de la via, ho feia necessari.
Inicialment havia de ser una via de dos llargs, però el poc interès del primer tram i l'existència d'una feixa al mig de la paret que permet d'arribar al peu de via des d'ambdós costats, em va convèncer d'obrir només un llarg.
Amb el Toni vam entrar per l'esquerra i després de flanquejar uns 10 metres per la feixa (a sobre), arribàvem a la reunió.El llarg comença amb un sostre molt marcat (a sota) on hi vaig posar un parabolt. Al costat, una fissura ens permet de reforçar el pas amb un camalot del 2. En lliure surt més o menys 6a, però es fa fàcilment en A0.
Aquesta via es caracteritza per la seva verticalitat, però amb bones preses (a sobre) i passos molt francs de diedre que fan que la dificultat estigui gairebé sempre al voltant del V-. Tot plegat em va recordar una mica a l'escalada a les Dolomites.Com totes les altres vies del Cingle, es pot autoprotegir molt bé. Tot i això, hi ha 4 parabolts i un cordino per protegir el llarg, i tinc pensat d'afegir-n'hi un altre en el darrer tram difícil de la via (a sota, V), una placa molt vertical propera a la sortida.
En aquesta roca tan peculiar, els aliens treballen molt bé, però ahir no els portàvem i amb friends mitjans i tascons també poder-nos assegurar perfectament, encara que vam haver de buscar-ho millor.
Arribats a dalt, les nuvolades (a sota) i l'aire fred ja feien preveure el canvi de temps.
4 comentaris:
Enhorabona per les vies que estas obrint!
He seguit els teus post de les vies a la cinglera de la To i veient les fotos, aquest diedre tenia una pinta moolt atractiva i mira! l'heu obert!
Tinc ganes de fer una escapadeta a tastar aquestes vies, a mes, per lo que comentas i es veu es pot jugar molt i fer altres lineas.
A les fotos que has publicat, a banda d'aquesta es veu una fisura oblicua a la esquerra de la "llop solitari" amb moolt bona pinta i a la dreta de la "sapastes" per l'espero es veu una linea guapa.
Bueno si anem ja piularem.
Vagi be
Jose
Gràcies pel comentari. Tens raó que encara queden coses per fer, tot i que les dues fissures que comentes són força extraplomades i, en el cas de la primera que dius, força herbosa.
Si hi vas, ja m'explicaràs el que acabeu fent.
Hola Joan, feia dies que no entrava, però ja m'estic posant al dia. Tu no pares, eh! Algun dia hem de fer una visita als Cingles, a veure si dintre de 15 dies podem fer una escapadeta.
Vinga que vagi bé
Joan, bandarra, deu ser un gustasso tenir una paret verge per endavant per anar-hi posant el teu segell via rere via, eh? :)
He de trobar un forat per anar-hi!
Publica un comentari a l'entrada