Tossal de la Feixa, via d'en Guillem

El Tossal de la Feixa, situat entre la serra de Sant Joan i la vall de Sallent, culmina amb una cinglera calcària que, a la part més baixa, forma les parets de Coll de Nargó. Aquesta franja calcària està sobre d'uns conglomerats vermells molt característics que, en el seu punt més alt, també formen una bona paret.

Allà hi ha una curiosa via, la Jaume Caselles, que discorre amb els primers dos terços sobre conglomerat i el terç final sobre calcari. Una mica més avall, el conglomerat ja no és escalable, però el calcari si. I en Guillem Arias hi ha obert diverses vies.

Aquest dissabte xafogós, amb la Lu i el Xavi Grané, ens vam acostar a fer la via d'en Guillem (a sobre). El Xavi ja coneixia el camí i gràcies a això no ens hi vam haver de fixar gaire. El teniu bastant ben descrit aquí.

De fet, en podrien dir la via dels parabolts grocs, està tan equipada que costa de xapar-los tots, fins i tot la Lu se'n va saltar algun quan anava de primera....

L'inici de la via és evident, amb tres parabolts (a sobre). I la continuació també (a sota).

En general la roca és bona, però es nota que s'ha fet poc i cal fer-hi una mica de neteja, encara. Sobretot en alguns punts que s'escrosta una mica, o on s'acumula la terra.

De tant en tant es travessen algunes plaques llises i desplomades que requereixen l'artificial, però són trams curts i molt ben equipats i es passen bé en A0 (a sobre, el Xavi arribant a la segona reunió).

Al tercer llarg hi ha tants parabolts, que el Xavi només en xapava un de cada tres (a sobre), o un de cada dos en el tram d'artificial (a sota) !

Però tal i com comenta l'aperturista, es tracta d'un itinerari per passar-ho bé, amb un grau màxim obligat de IV+, i tothom equipa com vol (a sobre, la Lu als passos de V+ abans de la R4).

La via es prou interessant i el lloc bonic, amb una aproximació relativament llarga, però còmode, i cal agrair l'esforç dels qui descobreixen aquestes parets i en fan l'esforç de divulgació.

Mentre el cinquè llarg és estrany, amb un inici d'artificial en roca no massa bona i un flanqueig curiós, el darrer és molt bonic. Comença per una mena de graonada sota d'una marcada falla (a sobre), i continua fins al cim per unes plaques de roca molt bona.

Ja només queda seguir la carena, amb alguna marca de pintura vermella i abundants files de processionària, fins un coll des d'on es baixa a retrobar el camí de pujada, tot passant per sota de la paret (a sota).