Aquest dissabte vam voler anar a provar la nova via de la Paret Bucòlica, Terra de dinosaures, aprofitant que, amb el Pep i el Toni, fem un bon trio de dinosaures. També em feia il·lusió repetir una via de l'amic Xavi Grané, sobretot veient que la dificultat semblava assequible...A sobre he posat una magnífica foto de la paret amb la situació de la via, robada del blog dels maneirons, on també hi podeu trobar la ressenya.
L'inici està just a la dreta de la Bàlsam del tigre, i és evident (a sobre). La via té una dificultat assequible, amb roca quasi sempre molt bona i un equipament correcte. Al començament hi ha tot de nòduls de sílex incrustats a la roca, que afloren com petites patates i van molt bé en alguns passos.El primer llarg puja amb certa tendència cap a la dreta (a sota) fins a la feixeta que es veu a sota el sostre, amb un pas aïllat de V abans d'arribar a la reunió.
El segon llarg comença molt fort, una placa desplomada de presa petita (a sobre) que la ressenya marca 5c, però que jo vaig trobar molt més difícil que el 6a de més amunt. Potser m'ho vaig agafar massa per la dreta... Després es va tombant i l'arribada a la reunió és més senzilla (a sota).
El tercer llarg és curt i bonic, i es deixa fer molt bé. El quart comença amb un pas atlètic, continua amb una sortida estranya sobre la cornisa de l'Olaia (a sobre), i segueix amb un tram desplomat i una mica trencat, però amb molt bona presa, que graduen com 6a però que es deixa fer molt bé (a sota). Això si, el dia que es trenqui el pont de roca on s'agafa el Pep, la cosa canviarà !
La darrera ja és una tirada de tràmit, amb un pas dur a la sortida de la reunió, on cal anar en compte amb les processionàries que estaven per tot arreu (a sota), encara que es veien força afectades per les darreres glaçades.
Però la via sens va fer curta i, abans de marxar vam aprofitar per pujar les dues primeres tirades de la Bàlsam del tigre, de la que en teníem molt bon record.El primer llarg (a sobre) a mi m'agrada molt, sembla fàcil però te l'has de treballar per treure'l bé. I el segon és excepcional. Primer t'has de treure la por que fa, després superar el sostre (a sota) tenint el proper parabolt tres o quatre metres més amunt, i finalment ja només cal gaudir com un animal de les bústies i del desplom !
Quan deixa de tocar el sol, fem un rappel de 60 metres fins al peu de via, i cap a casa. Espero no trigar massa a tornar a tastar la roca alturgellenca.
13 comentaris:
Bones!!!
desde el dia quela vaig veure ja em van entrar ganes d'apropar-m'hi!
te bona pinta, en aquesta paret sols he fet la Olaya...i no estaria de més fer-ne alguna d'equipada..tot i que diuen que el grau pica una mica no?
Gracies per les teves valoracions!
Eps, doncs jo encara no n'he fet cap per aquí... per quina començo?
Les dues que expliques es veuen xules... mmm... ja diràs!
ei Gatsaule.... aviat et farem fill adoptiu d'aquestes contrades jejejjje.
Disfrutona la via del Xavi oi???
Vinga felicitats i fins la propera
Llorenç, reconec que la Bucòlica em té enamorat ! Es una paret molt agradable, llàstima que la majoria de vies noves se m'escapin ! Però aquestes dues són molt bones i segur que les disfrutaries.
Raquel, qualsevol de les dues és bona per començar, però n'hi ha moltes i amb el teu nivell pots amb qualsevol !
Ramon, és que som veïns, i una horeta de cotxe no és gaire estona per venir a una zona amb tanta roca i tan bona !
Boneees!!!
Felicitats!! escalar en terra de dinosaures... per un geoleg deu ser interessant...;-)
Mira que és xula aquesta paret i la via te molt bona pinta!!
la Balsam ja fa una mica més de por.. que això, els rumors que el grau apreta també m'han arribat... i el sostret aquest... mmmmm .. on dius que esta el parabolt??
glups..;-))))
avant!!
Hola Gatsaule, estic amb tu el tros de la 2ona tirada del desplom i següent és durillo, potser més que el 6a que marquen a la penúltima tirada. Gatsaule ets geòleg? jo tb; vaig estudiar a la central, potser ens coneixem per que de geòlegs quan estudiava erem 4 gats. El meu colega tb és geòleg, ell és bastant conegut per la seva feina. Un plaer saludar a un colega.
Raquel, personalment jo començaria pel balsam del tigre o pas d'estres les dues són una pasada, la segona és més durilla.
Carai Joan, jo m'estic mirant de fer un stage aquesta setmana santa per l'Alt Urgell i aquesta via pinta mooolt be :)
Lux, tu no tindries cap problema a cap de les dues vies, i menys ara que les males llengües diuen que ja domines el 6b !
Mingo, si que sóc geòleg, i de la Central. Qui és el teu colega ? El meu company Pep Escobet també ho és i potser vas coincidir amb ell, que és més de la teva edat. El reconeixes a les fotos ?
PGB, si per Setmana Santa estàs per l'Alt Urgell i algun dia fa bon temps, avisa que potser ens veiem !
Osti Joanet, estàs fet un jefe del vertikal!
Espero que a la propera paella no li tiris squestes processionàries, tot i que al'igual els hi donaria gustirrín!!
Apa bou, salut!!
Ostia Gatsaule, collons el Pep es d'un curs menys que jo, i vam coincidir en algunes assignatures, quan ell feia quart, no sé si geomorfologia, o estructural. Ara em fixaré més en les fotos. El meu colega segur que el coneixeu, per que era d'un curs anterior al del Pep, crec. És en Josep Anton Muñoz.
Segur que ens coneixem, el que passa que des d'aleshores ha passat molt de temps i hem canviat molt, físicament.
A veure si algun cop coincidim amb tu i en Pep. Una abraçada i records a en Pep, jo em dic Domingo Mortes
Hola Joan, jo com el Llorenç fa temps que tinc ganes d'acostar-me a la paret bucòlica, i encara me n'has fet entrar mes! Bona escalada sí senyor.
L'Alt Urgell... terra de dinosaures... i paradís de la roca... quina sort que en tenim...
Una bona escalada...si senyor..
Mingo, no sé si has rebut el correu que et vaig enviar al hotmail....
Si navegues pel blog veuràs al Pep en moltes fotos, sobretot pels Alps i les Dolomites, o per l'Alt Urgell, sortim junts sempre que podem, però com que va a torns depenent de l'època no coincidim.
Publica un comentari a l'entrada