Roca Dreta de les Valls, via KRT

Aquest diumenge, un any més tard del que havia de ser el meu primer intent a aquesta via, he pogut comprovar perquè la KRT de la Roca Dreta de les Valls té la fama que té. Una fama realment merescuda, la via és una meravella. Roca excel·lent, equipament correcte i passos per tots els gustos.

De tota la colla que vam coincidir el cap de setmana gràcies a l'hospitalitat dels Kutrescaladors a Horta de Sant Joan, el diumenge vam atacar la via dues cordades, la Raquel la Lu i jo mateix, i els Kutres amb l'Adrien. També ens van acompanyar el Pere, que encara està convalescent, l'Anna, el Tànger, i l'amic kletterer que tenia altres plans.

A sobre deixo la ressenya d'Onaclimb i un recorregut aproximat de la via (amb una cordada que feien una reunió curiosa al mig de la primera tirada, en un punt amb tres burils molt rovellats). La via recorre més o menys el bonic esperó que tan sembla agradar a la Raquel i l'Antxi (a sota).

No anem gaire aviat, es nota que ens ha costat matinar, així que comencem ràpidament i no ens ho mirem gaire (a sobre). I l'atzar fa que comenci jo mateix un llarg que faig gairebé tot en A0, un pas d'estreps i alguna sortida en lliure en són l'excepció.

Darrera meu, la Raquel ho força gairebé tot en lliure (a sota). La Lu puja la tercera amb un estil més ortodox.

El segon també em toca a mi i, com que sóc un cavaller, les deixo passar al davant sense intentar fer-ne cap més. Aquest em surt força bé, tot i que els espits són tan atractius que no puc evitar d'agafar-ne algun... La Raquel, en canvi, te una altra ètica i el fa ben net (a sobre).

La reunió és en un nínxol molt agradable, d'on costa de sortir-ne, s'hi està de nassos ! (a sota)

El tercer llarg és el llarg clau de la via. La ressenya diu: "6a de continuïtat". La Raquel puja fantàsticament i amb pocs dubtes (a sobre), a mi em costa més. Per sort, l'espectacularitat del lloc em dóna l'excusa ideal per penjar-me a reposar: fer unes fotos a la Lu que puja amb molt bona tècnica, mentre veig al Llorenç a la primera reunió (a sota).

Per cert, si mai heu tingut algun dubte del que parlen les dones mentre escalen, aquest petit clip de video en treu l'entrellat:



El quart llarg és teòricament més senzill, però te un d'aquells passos tan divertits que hi ha a totes les vies, un V+ del que no saps com sortir-ne (a sobre, la Raquel a la reunió següen i la Lu pujant. A sota, l'Antxi començant el llarg). Aquí la calor ja apreta i els peus es comencen a queixar.

Els darrers llargs els fa la Lu (a sobre) i, tot i que la dificultat afluixa una mica, fins poc abans de la darrera reunió no ens podem relaxar del tot.

Després ja queda tan sols seguir un tros la carena fins el collet, amb unes vistes fantàstiques cap a Horta de Sant Joan, el sinclinal de Penya Galera (a sobre, amb la interpretació geològica) i les Roques de Benet i baixar la canal evident fins al peu de la via. Allà bevem i ens refresquem al torrent mentre esperem a la segona cordada.

Un camí molt agradable ens retorna cap al cotxe (a sota), feliços i satisfets, i completament ignorants de l'embús que ens tocaria patir entre Tarragona i el Vendrell !