24 de des. 2007

Roca del Rumbau, aresta est

La roca del Rumbau és aquest penyal imponent que veiem a ponent d'Oliana cada vegada que pugem en direcció Andorra (a sobre), un massís de conglomerats que fins i tot des de lluny dóna una clara sensació de roca descomposta. Però veient el post del Xavi sobre aquesta aresta (he copiat a sota la seva ressenya, espero que em disculpi), i sentint les seves recomanacions, aquest matí hem anat a provar la via amb la Lu i els Kutrescaladors.

Per cert, l'efecte blog ha fet el seu efecte, i avui m'he trobat escalant amb dues persones magnífiques que no havia vist mai, però que gràcies als blogs semblava que ens coneguessim de sempre.

El primer llarg comença a la mateixa pista que porta a l'ermita de Castell-llebre, a 10 minuts d'on hem deixat els cotxes (a sobre, la Lu muntant a la primera reunió). Un llarg senzill però que ja ens comença a ensenyar com és la roca d'aquí. El segon, que ja et porta a l'aresta, és vertical, molt ben assegurat i amb roca podrideta, sobretot al tram de V+.

A partir de la segona reunió, els llargs es van succeint en una llarga diagonal, sempre per sota l'aresta, amb dificultat baixa i concentrada en alguns trams (a sobre, jo mateix i els Kutres als voltants de la quarta reunió i, a sota, la Lu al cinquè llarg).

El sisè et torna a pujar a l'aresta, que ja no es deixa fins el final. En aquests petits murs més verticals i difícils, és on es nota més la mala qualitat de la roca. Cal anar força amb compte en alguns punts, les pedres cauen fins i tot amb el ròssec de la corda i hem estat a punt de xafar un cotxe dels Mossos que patrullava per la pista...

El setè és un llarg de tràmit, i el vuitè arriba a sota un petit sostre característic (a sobre, la Lu i, a sota, l'Antxi, totes dues arribant a la R8).

El darrer llarg (a sobre, la Lu traient-lo sense problemes), et deixa a la carena que cal seguir cap amunt tranquil·lament fins el mateix cim. Des d'allà una pista evident et retorna al cotxe.

I a l'altre costat del riu, la serra de les Canals (a sota) t'acompanya durant tota la pujada.

En resum, una via ràpida, entretinguda i molt ben assegurada, en un entorn genial, però amb una roca que, en alguns trams, és francament millorable.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Genial la darrera foto !

Bon nadal

Anònim ha dit...

Bonica la serra de Canals....
Quina sort, alguns penkant al farmàcia i d'altres penjats per Olina!
BON NADAL!!!!

Llorenç ha dit...

je je je! si que va ser una jornada entretinguda! i tens raó amb l'efecte blog, funciona! Ens ho vam passar molt be tot el dia!
Ja vau veure que som gent facils de convencer per canviar plans!!!je je je!

a veure si entre apat i apat tinc temps de penjar el nostre resum..tot i que el teu ja es prou bo!!!
Ens veiem algun dia!!

Bon nadal!

Gatsaule ha dit...

Gràcies, Xavier !

Fisherman, per un dia que treballes no et queixaràs !

Estic esperant el vostre post, Kutres, ni que sigui per veure fotos diferents ! Fins la propera !

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!!
Així ja recuperat del tot?
Sembla que sí... quina preciositat de via, no? I quina passada l'última foto!!
I la companyia... els Kutres encara no tinc el gust de conèixer-los, però la Lu... mmmmm... aquest sí que és un punt positiu pel món dels blogs, trobar-hi gent magnífica!!

Willy ha dit...

Ei Felicitats.
La via fa molt bona pinta, però s'haura d'anar en compte amb les pedres i els mossos, que no s'acavi l'escalada al calabós!!
Fins aviat
Bon Nadal (o el que queda de festes)
i a disfrutar

Gatsaule ha dit...

Gràcies Rakel, m'agrada veure que penses el mateix, tant dels bloggers en general com de la Lu en particular !

Willy, vam estar molta estona comentant com haurien vingut a posar-nos les manilles, qui sap si amb algun operatiu especial...

Bones i muntanyenques festes a tots !

Anònim ha dit...

Ei Gatsaule,

Sempre que pujem a trepar ao a esquiar a Andorra m'he mirat aquesta perts..i algunes linies naturals que solquen la tapia pel mig...¿Hi ha algunes vies no?

la propera vegada a veure si teniu més punteria! (es broma..quin ensurt eh?)

Gatsaule ha dit...

Si, a la guia vella de l'Alt Urgell n'assenyala 3, llargues, de grau baix i roca dolenta. Però a tu t'agradaries les xorreres de sota, que són pel teu nivell o potser fins i tot per sobre !

Xavi ha dit...

Les altres vies que hi ha a la paret, més a l'esquerra, són:
-L'Anglada-Cerdà-Roca (1968)
-Dels Bombers (1983-Jordi Giné i F.Padrós).
-Oliana Molls (1987-Barrufets).
-Erms Boirosos (200?-Amadeu Pagès i F.Puig).
-Lola Flores (1995-Koki Gassiot i Armand Ballart)
Totes amb poques o nules repeticions i roca terrible!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Ep Gatsaule, veig que ja no et queixes del peu, enhorabona! per cert la roca no massa bona, no has fet cap comentari de la de Sant Llorenç...Les fotos molt maques.
Bon any i millors escalades!

Gatsaule ha dit...

Doncs em van venir ganes de provar-ne una altra d'aquestes que comentes a veure què tal, Xavi. Però esperaré al dia que els Mossos de trànsit facin algun control per allà !

Molt bona, Jaume, però crec que no es pot comparar amb Sant Llorenç, per una vegada és més dolenta !

Molt any a tothom !

Anònim ha dit...

La Erms Boirosos es va obrir amb dues tandes.La primera,Joan Armengol i Amadeu fins a dos llargs de dalt.La segona al cap de bastants anys Ferran (de la web Cara Norte) i Amadeu.La roca no es dolenta ! Amadeu

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la informació, Amadeu. Però m'estranya que corrent tu pel mig , la roca no sigui dolenta !

Amadeu ha dit...

Simpatic!