El Roc de can Maurí (a sobre) s'aixeca al bell mig de la solana del serrat de la Figarassa, damunt mateix de Berga i a la vora oriental dels Rasos de Peguera. És força alt i arriba als 100 metres de desnivell en la seva cara sud.
Des d'un punt de vista geològic, és el nucli d'un gran sinclinal i té la particularitat que les capes superiors són més dures que les inferiors, el que fa que s'hagin format uns sostres espectaculars al sud, i una cavitat al nord, la cova de can Maurí.
A la seva cara sud s'hi han obert diverses vies d'artificial dur que arriben fins dalt, i unes quantes d'esportives de dificultat "mitjana", entre el 7c i el 8b, que aprofiten un sector de la paret que només desploma. L'accés està molt ben explicat en la guia d'escalada del Berguedà i a sota us deixo un mapa d'accés.
Feia temps que em mirava un marcat diedre a la seva cara oest, i finalment aquest cap de setmana em vaig llançar a veure si era tan atractiu com semblava. Després d'una bona feina de neteja va sortir una bona via que en total té uns 45 metres (a sobre), que he batejat com a Diedre Mauritànic, per motius evidents.
Afortunadament la via transcorre gairebé sempre per la roca de la franja superior, bastant compacte, excepte els primers metres que formen un sòcol de mala roca que em va impedir d'entrar directament (a sobre). Una savina i un clau asseguren bé l'inici de la via.
La resta del diedre és una bavaresa genial on els friends i els tascons mitjans entren de conya i, per tant, no hi he deixat res posat. Dues savines també col·laboren en la protecció del tram.
Dalt de tot, un petit sostre obliga a sortir cap a l'esquerra en un pas "apuradillo" on hi he deixat un espit al mig de la placa, per assegurar-se o pel que convingui.
El darrer tram és una cresta fàcil (a sota) que arriba fins al cim principal de la penya.
La resta del diedre és una bavaresa genial on els friends i els tascons mitjans entren de conya i, per tant, no hi he deixat res posat. Dues savines també col·laboren en la protecció del tram.
Dalt de tot, un petit sostre obliga a sortir cap a l'esquerra en un pas "apuradillo" on hi he deixat un espit al mig de la placa, per assegurar-se o pel que convingui.
El darrer tram és una cresta fàcil (a sota) que arriba fins al cim principal de la penya.
Per baixar, el més pràctic és fer un rapel molt evident d'uns 25 metres fins prop del peu de via, des d'alguna de les alzines de la vora del cim.
Com a curiositat, alguns dels fòssils que trobem a la roca (a sobre, un Pecten), permeten de saber que es tracta de roca calcària del tram final del cretaci superior, a les acaballes de l'era secundària.
A sota es veu l'aspecte global de la zona, vista des del camí de pujada al serrat de la Figarassa.
Com a curiositat, alguns dels fòssils que trobem a la roca (a sobre, un Pecten), permeten de saber que es tracta de roca calcària del tram final del cretaci superior, a les acaballes de l'era secundària.
A sota es veu l'aspecte global de la zona, vista des del camí de pujada al serrat de la Figarassa.
11 comentaris:
Home!!!! veig que tampoc has perdut el temps!!! es veu molt guapa la linea!! ara ja tenim mes feineta a la llista!
Felicitats!!!!
a veure si algun dia ens despenjem i passem a fer-la!
Ara si que veig que estàs recuperat! Qualsevol dia ens obres alguna de dificultat "mitjana", ja,ja,ja...
Felicitats per la via!, però m'has d'agrair les sessions de St. Llorenç que has aplicat perfectament als primers metres de la via,ja,ja,ja...
Passa't pel bloc del meu germà, et pixaràs de riure... :P
Molt bé fiera!
Ja veig que estàs recuperat al 100%.
De totes formes no podré acompanyar-te a fer les vies que obris, perquè jo no arribo a la dificultat "mitjana".
Si de cas, quan obris una de dificultat ultra-baixa.
Records!!!
Hola Joan veig que ja estàs a tope, escalant i obrint vies. Estrany que encara quedin línies tant evidents sense obrir i a prop de casa.
Suposo que el peu ja està totalment recuperat. El dissabte 22 tinc festa, si vols fer alguna escalada escriu-me un correu, a veure si fem alguna cosa plegats.
Vinga que vagi bé, adéu!
La via és curta, però està en un marc força salvatge i és bonica i d'autoprotecció així que per una matinal ja dóna.
De fet, si la roca fos conglomerat, hauria posat allò de que sembla Sant Llorenç !
El millor de tot és que la línia la vaig trobar mentre valorava la possibilitat de pujar les vies de dificultat "mitjana", amb estreps, clar !
I era tan evident que costava de creure que no s'hagués pujat.
Felicitats per la feina.
Tot sól?
Ets un campió!
Apa!
Records!
Quin diedre més ferm! enhorabona per l'obertura; veig que ja tornes a la càrrega.
A tibar!
La última me encanta ;)
Salu2
Felicitats per l'obertura, això deu ser com tenir un fill eh!?
Per cert, vas rebre el meu correu electrònic?
Salut
Gràcies pels comentaris. Ara a veure si algú s'anima per fer la primera repetició i em comenta la graduació, que és molt millorable...
Jclaramunt, no he rebut cap correu electrònic teu, llàstima !
Ei Gatsaule!! felicitats per l'obertura, recuperat i obrint via !! me'n alegro! jo encara tinc alguna molestia de l'última caiguda..
Publica un comentari a l'entrada