Roca del Rumbau, aresta est

La roca del Rumbau és aquest penyal imponent que veiem a ponent d'Oliana cada vegada que pugem en direcció Andorra (a sobre), un massís de conglomerats que fins i tot des de lluny dóna una clara sensació de roca descomposta. Però veient el post del Xavi sobre aquesta aresta (he copiat a sota la seva ressenya, espero que em disculpi), i sentint les seves recomanacions, aquest matí hem anat a provar la via amb la Lu i els Kutrescaladors.

Per cert, l'efecte blog ha fet el seu efecte, i avui m'he trobat escalant amb dues persones magnífiques que no havia vist mai, però que gràcies als blogs semblava que ens coneguessim de sempre.

El primer llarg comença a la mateixa pista que porta a l'ermita de Castell-llebre, a 10 minuts d'on hem deixat els cotxes (a sobre, la Lu muntant a la primera reunió). Un llarg senzill però que ja ens comença a ensenyar com és la roca d'aquí. El segon, que ja et porta a l'aresta, és vertical, molt ben assegurat i amb roca podrideta, sobretot al tram de V+.

A partir de la segona reunió, els llargs es van succeint en una llarga diagonal, sempre per sota l'aresta, amb dificultat baixa i concentrada en alguns trams (a sobre, jo mateix i els Kutres als voltants de la quarta reunió i, a sota, la Lu al cinquè llarg).

El sisè et torna a pujar a l'aresta, que ja no es deixa fins el final. En aquests petits murs més verticals i difícils, és on es nota més la mala qualitat de la roca. Cal anar força amb compte en alguns punts, les pedres cauen fins i tot amb el ròssec de la corda i hem estat a punt de xafar un cotxe dels Mossos que patrullava per la pista...

El setè és un llarg de tràmit, i el vuitè arriba a sota un petit sostre característic (a sobre, la Lu i, a sota, l'Antxi, totes dues arribant a la R8).

El darrer llarg (a sobre, la Lu traient-lo sense problemes), et deixa a la carena que cal seguir cap amunt tranquil·lament fins el mateix cim. Des d'allà una pista evident et retorna al cotxe.

I a l'altre costat del riu, la serra de les Canals (a sota) t'acompanya durant tota la pujada.

En resum, una via ràpida, entretinguda i molt ben assegurada, en un entorn genial, però amb una roca que, en alguns trams, és francament millorable.