16 de des. 2007

Serrat dels Monjos, via Alta fidelitat

Per provar com funcionava el peu en una via més llarga, avui he anat al Serrat dels Monjos (a sobre). Es notava que el personal està escarmentat amb el fred que fa, perquè no hi havia gaire ningú més, només hem vist una cordada a la Picnic.

I això que la temperatura era tan bona que al final s'ha pogut escalar amb màniga curta fins dalt, llavors hem quedat a l'ombra, ha començat a fer vent i la temperatura ha canviat de cop.

La via escollida era la masoniana Alta fidelitat (a sota, la ressenya treta del Balcó de la lluna), idea de la Lu, que ja que m'ha aguantat amb els meus mals l'hi he deixat triar la via.

Deu ser la segona via masoniana que faig i, la veritat és que m'ha agradat. Sorprèn veure la quantitat d'espits que hi ha, sobretot pensant que els han posat a má....

L'equipament és correcte, no hi ha res a dir, encara que algun primer espit està un pèl allunyat de la reunió, com el primer (a sobre, la Lu començant). Particularment he trobat que el segon llarg és massa irregular, tot ell fàcil excepte un tram de V+ que m'ha destrossat el peu (a sota, la Lu acabant el llarg).

El tercer potser és més homogeni, i fa gràcia veure la perspectiva diferent que es té de la via in situ (a sobre, la Lu començant el tercer llarg amb un únic espit a tota la placa) i, a sota, el mateix lloc vist de la veïna via Guateque.

El quart i darrer llarg és això, molt llarg (a sobre jo mateix començant-lo), curiosament l'hem trobat més fàcil que els altres i l'Ae l'hem fet en lliure sense patir-hi gaire, Un flanqueig aeri i espectacular, però ben assegurat i amb bones preses (V ?).

La darrera reunió és al mateix costat del camí de baixada i, pel que es veu (a sota, espit de reunió), hi devia haver un llibre registre.

Ja només queda seguir el camí i el famós rapel (a sota) fins al camí principal, i reflexionar sobre el mal que m'ha fet el peu tota l'estona. Potser hauré de fer un recés d'escalada per acabar-me de curar...

12 comentaris:

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Gatsaule!, aquesta via no la tinc feta...i aquest peu... no és gaire normal que et vagi foten mal.. jo quant he patit tendinitis o esquinç , prenc un antinflamatori natural que va de conya, "Harpagofito" ,va molt bé i no et farà cap mal, el trobaras a quansevol herboristeria.(son comprimits).

lux ha dit...

EEi!!
un molt bon dia d'escalada!!
llastima del peu!!! .. aveure si amb uns dies mes de repos...
o les herbes ;-) segur que aviat ja ben recuperat!!

Ke xula la foto del tercer llarg!!!
kina por!!! sort que no ho vaig veure!!

una abraçada i a cuidar-se!!

jaumeppiqueras ha dit...

Gatsaule, no pares! clar que t'ha de fer mal el peu! però com diu en Sabadell, no és gaire normal, assegurat que no tinguis res extrany, vaja que el cartíleg a vegades es ressent després d'una trompada com aquestes, si et segueix fent mal que et facin una ressonància Magnètica, no sigui que tinguis l'astràgal amb alguna lesió de cartíleg...un company va caure a La Talaia, semblant al saque teu i li va passar això.
Apa a millorar!

jclaramunt ha dit...

Més val recuperar-se bé, sinó pots arrossegar la lesió molt temps...que t'haig d'explicar...les ganes de grimpar a vegades no es poden aturar oi??!! El diumenge vaig anar a donar una volta per les muntanyes del Santuari de Queralt, ja tinc ganes d'anar-hi a escalar...
Salut

Ozzy ha dit...

Si és que ets un autèntic alpinista. Fent una via llarga (big-wall per a mi) amb mal a la cama.
Felicitats per la via i que aquest dolor sigui passatger i en breu estiguis ja en plena forma.

A cuidar-se!!!

Xavi ha dit...

Hola Joan, a veure si se't recupera el peu. Això vol repòs i tú li dones massa marxa amb vies tant llargues (molt xula la via i la ressenya, els Massó són uns artistes).
Per cert de neu res de res fora de les pistes. No se si farem gaire esquí de muntanya enguany si no neva una mica més.
Adéu i a millorar-se!

Willy ha dit...

Ostres noi això de les lesions s'ha de tenir en compte que si no a la llarga passa factura!
de totes maneres felicitats per la via que te molt bona pinta

Kutrescaladors ha dit...

cul inquiet!!
a veure si reposem! que lesionat i tot ens fots canya! a veure si t'haurem de lesionar l'altre peu!!

felicitats per la recuperació!!!je je je! aquesta zona no hi he estat mai..i veient aquesta ressenya igual ens hi apropem un dia que fagi més bon temps!!

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels comentaris i pels consells, ja he provat l'Harpagofito i sembla que funciona !

La veritat és que escalar amb el peu insegur és realment incomode. Sort de la paciència de la Lu...

I no m'acabo de creure que encara hi hagi escaladors que no coneguin el sector menys montserratí de tot Montserrat. No us el perdeu, està ple de vies "pirinenques".

Raquel ha dit...

Ei Gatsaule!! Quina sort escalar amb màniga curta... jo tot el cap de setmana pelant-me de fred!

Cuida't el peu... aprofita ara que ve mal temps, així quan surti el sol podràs tibar-li de valent!!

J€@n-Cl@ud€ ha dit...

Hola el amigo,
Siempre fidéle al puesto, gracias para tu visita, este tema es vitigineux, no llego a traducirlo, sino hay… gracias cordialmente
JC

marsi ha dit...

Hola,

Enhorabona per les piades i les rutes que ens mostres! Algunes ja he tingut el plaer de fer-les, d'altres estant en els plans de curt i mitjà termini i d'altres encara hauré de menjar sopes per fer-les.

L¡has feta la Lépiney doncs? La roca es brutal sí sí!

Salut!

PD: sóc aquell que vaig comentar-te que t'havia reconegut el dia que anaves al Roget! Anavem a la sud naltros.