2003: Lenspitze i Nadelhorn

El juliol del 2003, amb el Pep i l'Albert, vam fer una escapada curta i positiva als Alps del Valais que vam començar amb dos cims que estan lligats per una cresta aèria (foto de dalt), el Lenspitze (a l'esquerra, 4.294 m) i el Nadelhorn (a la dreta, 4.327 m).

El Lenspitze té una paret de neu molt interessant a la seva cara nord-est. Recorrent els seus 500 metres d'alçada és possible arribar força ràpid al cim. La forma còncava de la paret, a més, és especialment atractiva.

Així que les nostres intencions eren clares, atacar la paret de neu i continuar per la cresta fins al Nadelhorn.

En aquestes sortides d'alpinisme, el calçat sempre és un problema que cal resoldre bé. En aquest cas, com que la major part del recorregut era per neu i gel, vam optar per les botes de plàstic.

Fins al refugi amb bambes, però. De Saas Grund fins al refugi Mischabel hi ha una pujada de 1.900 metres de desnivell, només, i els 400 m darrers estan equipats com una via ferrata.

L'endemà de matinada, vam superar els 500 m de desnivell que hi ha fins el peu de la paret i, encara de nit, atacàvem el mur glaçat de la rimaia (a sobre). Després d'un parell de llargs, ficats de ple en la paret (a sota), els primers raigs de sol van tocar el cim i va començar una veritable pluja de pedres i trossos de gel, que per sort, no ens van arribar a tocar.

Això volia dir que havíem entrat massa tard a la paret, comptàvem que la caiguda de pedres començaria quan ja haguéssim superat la part més exposada però la temperatura no era prou freda i ens va enganxar de ple.

Afortunadament, amb una ràpida escapada vam aconseguir no rebre cap cop. Una desgrimpada fins al llavi de la rimaia, i un espectacular rapel sobre un cargol de gel (a sobre), i ja tornàvem a ser al peu de la paret.

Després de deliberar mentre esmorzàvem (a sobre), vam prendre la decisió de pujar per l'aresta, tot i que el material no era el més adequat. Així que, amb els piolets a la motxilla però amb les botes de plàstic, vam atacar l'aresta (a sota).

En l'aresta vam pujar desencordats els trams senzills, però a la zona central vam fer diversos llargs de IVº i IV+ (a sobre). Però entre que la roca no és cap meravella i les botes, tan aviat com vam poder vam flanquejar per acabar pujant per la paret de neu (a sota, molt a prop del cim).

Del cim del Lenzpitze (a sobre) veiem al fons el nostre proper objectiu, el Nadelhorn, i la cresta que ens tocarà recórrer. Tot i ser una cresta molt aèria i en forma de dents de serra, en general no passa de IIIº i permet d'anar desencordat fins a la darrera pujada cap al cim, on ens cal fer 5 llargs de dificultat moderada (a sota).

Arribant a l'avantcim (a sobre) la roca és més bona, i un darrer pas exposat (a sota, amb el Lenspitze al fons) ens deixa al cim principal del Nadelhorn on retrobem la neu.

Ara ja només queda el retorn. Un llarg flanqueig baixant per la via normal ens permet tenir una bonica visió del Lenspitze i la seva paret nord-est (a sota).

Tot i que es va fent tard, forcem la marxa i en comptes de passar la nit al refugi preferim desfer els gairebé 3.000 metres de desnivell que ens separen del càmping de Saas Fee, on arribem passades les 11 de la nit.