2 de des. 2007

2003: Lenspitze i Nadelhorn

El juliol del 2003, amb el Pep i l'Albert, vam fer una escapada curta i positiva als Alps del Valais que vam començar amb dos cims que estan lligats per una cresta aèria (foto de dalt), el Lenspitze (a l'esquerra, 4.294 m) i el Nadelhorn (a la dreta, 4.327 m).

El Lenspitze té una paret de neu molt interessant a la seva cara nord-est. Recorrent els seus 500 metres d'alçada és possible arribar força ràpid al cim. La forma còncava de la paret, a més, és especialment atractiva.

Així que les nostres intencions eren clares, atacar la paret de neu i continuar per la cresta fins al Nadelhorn.

En aquestes sortides d'alpinisme, el calçat sempre és un problema que cal resoldre bé. En aquest cas, com que la major part del recorregut era per neu i gel, vam optar per les botes de plàstic.

Fins al refugi amb bambes, però. De Saas Grund fins al refugi Mischabel hi ha una pujada de 1.900 metres de desnivell, només, i els 400 m darrers estan equipats com una via ferrata.

L'endemà de matinada, vam superar els 500 m de desnivell que hi ha fins el peu de la paret i, encara de nit, atacàvem el mur glaçat de la rimaia (a sobre). Després d'un parell de llargs, ficats de ple en la paret (a sota), els primers raigs de sol van tocar el cim i va començar una veritable pluja de pedres i trossos de gel, que per sort, no ens van arribar a tocar.

Això volia dir que havíem entrat massa tard a la paret, comptàvem que la caiguda de pedres començaria quan ja haguéssim superat la part més exposada però la temperatura no era prou freda i ens va enganxar de ple.

Afortunadament, amb una ràpida escapada vam aconseguir no rebre cap cop. Una desgrimpada fins al llavi de la rimaia, i un espectacular rapel sobre un cargol de gel (a sobre), i ja tornàvem a ser al peu de la paret.

Després de deliberar mentre esmorzàvem (a sobre), vam prendre la decisió de pujar per l'aresta, tot i que el material no era el més adequat. Així que, amb els piolets a la motxilla però amb les botes de plàstic, vam atacar l'aresta (a sota).

En l'aresta vam pujar desencordats els trams senzills, però a la zona central vam fer diversos llargs de IVº i IV+ (a sobre). Però entre que la roca no és cap meravella i les botes, tan aviat com vam poder vam flanquejar per acabar pujant per la paret de neu (a sota, molt a prop del cim).

Del cim del Lenzpitze (a sobre) veiem al fons el nostre proper objectiu, el Nadelhorn, i la cresta que ens tocarà recórrer. Tot i ser una cresta molt aèria i en forma de dents de serra, en general no passa de IIIº i permet d'anar desencordat fins a la darrera pujada cap al cim, on ens cal fer 5 llargs de dificultat moderada (a sota).

Arribant a l'avantcim (a sobre) la roca és més bona, i un darrer pas exposat (a sota, amb el Lenspitze al fons) ens deixa al cim principal del Nadelhorn on retrobem la neu.

Ara ja només queda el retorn. Un llarg flanqueig baixant per la via normal ens permet tenir una bonica visió del Lenspitze i la seva paret nord-est (a sota).

Tot i que es va fent tard, forcem la marxa i en comptes de passar la nit al refugi preferim desfer els gairebé 3.000 metres de desnivell que ens separen del càmping de Saas Fee, on arribem passades les 11 de la nit.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

per somiarhi!
:)

Iban Bessa ha dit...

nosaltres la vem fer el 2002. tota la planxa amb sol i bon temps i arribant a l'aresta tormenta! tota a llargs entre la neu, el vent i la roca amb verglass, arribant al refu a les 12 de la nit. la cordada del darrere van fer nit a l'aresta i la noia no se'n va sortir... una experiència dura, però que ens va deixar el record del bon tracte del guarda del refu l'endemà.

Gatsaule ha dit...

Collons, Ivan, quina experiència més malparida !

En canvi nosaltres ja veus, temps excelent, neu bona però molt justeta. I com que la part de dalt de la dreta estava sense neu, a la que va començarr a tocar el sol alló va ser una pluja constant de pedres. Una llàstima, però almenys vam sortir-ne bé.

Raquel ha dit...

Mmmm.... quina passada!! I quines fotos!!

Llorenç ha dit...

Ostres!! a mi aixó ja em supera! l'Iban ens va explicar l'historia el dia abans de d'intentar fer el Castor, i que tots 4 vam acabar al cim del lyskam!
Em fa massa por tant de gel i fred!
soc més llangardaix!

Miquel Sabadell ha dit...

Ja veus, deus tindre fets tots els cims dels Alps...inpressionant el ràpel volat!

damian ha dit...

em sembla impresionant....soc un amant del gel pero potser en un altre tipus de sport,sempre m'ha semblat impresionant l'alpinisme,be salutacions desde lluny.

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Aquesta em sona de les 100 millors ascensions dels Alps, que les col.lecciones?
Em trec el barret davant aquestes activitats, fan basarda aquestes parets i alhora il.lusió...