12 de nov. 2007

Dent d'Orlú, intent a la cara est

Aquest diumenge, amb la Clara, teníem ganes de fer alguna escalada que fos tranquila, senzilla i en un lloc bonic, així que vam anar decidits a la Dent d'Orlú per fer-ne alguna de la cara est. Però el vessant nord del Pirineu sempre sorprèn, i ja des de l'aparcament vam veure que les condicions no eren ben bé les mateixes que imaginàvem (a sobre, la cara nord de la Dent).

Tant la pujada pel bosc, amb força gel al camí, com l'aproximació al peu de paret (a sobre), ja ens anaven mentalitzant de trobar unes condicions lluny de les ideals, però tampoc creiem que una paret orientada a l'est pogués tenir tanta neu i gel (a sota).

Davant els dubtes de què fer, la presència d'una cordada a mitja paret (a sobre) ens va animar a fer almenys la primera part d'alguna via. Veient que era on menys neu hi havia, vam començar la Tapas sans dalle (a sota, el segon llarg).

A més, tractant-se d'una cara est, va passar el què havia de passar, poc després de migdia el sol se'n va anar (a sobre) i la temperatura, que ja no era gaire alta, va baixar de cop. La temperatura, però no els ànims (a sota, la Clara al tercer llarg).

Després del quart llarg (a sobre), però, el fred que cada cop apretava més i el panorama que ens esperava en el cinquè (a sota) ens va fer renunciar. No portàvem els grampons !!

Per sort, a la baixada vam retrobar el sol i el somriure, per continuar gaudint de la meravella de la natura de les valls altes de l'Arieja.

8 comentaris:

Llorenç ha dit...

je je!!! que no en vas tenir prou amb la Tanger, que et vas quedar en ganes de fred?!?!?!?
quin masoca! deu meu!!! aah!!! i quin fanatisme!!!! jo hagués marxat cap al bar!
felicitats!

Pekas ha dit...

Que maca que está la Dent amb neu...:-)))))))

Si més no... un molt bo intent...
:-)))))))))

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Impressionant la Dent mig nevada, sembla que aquest any l'hivern s'avança, a veure si dura i podem fer una mica d'esquí de muntanya.
Quin ambient més alpí amb la neu, ja m'imagino superant la Dalle amb els peus de gat a la neu...un himalaïsta comtú, encara com no t'hi vas posar, fiera!

Raquel ha dit...

Ostres, felicitats a tots dos per la fortalesa de tirar endavant!!
Bufa... si haguéssiu portat els grampons haguéssiu seguit? Buaaaa, això sí que és fanatisme... quin parell de fieres que esteu fets!!

Jo vaig anar a la Dent d'Orlú a ple mes d'agost, a fer la Zinkeria... i quasi que ens deshidratem! Quina diferència!!

Anònim ha dit...

Ei Gatsaule!
No sabia que també et dedicaves al Dry Tooling!
A veure si un dia d'aquests em portes a fer una classe pràctica.

Ciao!!!

Miquel Sabadell ha dit...

ja veus! quin fred! la plaqueta de gel on veu renunciar ja era per treure els piolets...., molt guapo el lloc...

Anònim ha dit...

la primera vegada ke hi vaig estar també ens vam trobar clapes de neu, però no pas gel! vam haver d'escalar algunes plaques molles i fer algunes variants per altres vies.

vam fer la flor de rhodo. lo millor l'arribada al cim.

apa salut i a tornar-hi!

Raúl ha dit...

Buff, que frío y que miedo. Bueno, a lo que venía:

Leo por ahí que esto es gneis. En mi amplia ignorancia en este campo creía que era granito. Y con eso mi distinción entre Gneis y Granito se viene abajo :(

Cuál es la diferencia? Cómo se distingue? Gneis en el piri y granito en el maresme?

Saludos