14 de nov. 2007

Malanyeu, via dels Bonys benignes

A l'inici dels temps, l'escalada a Malanyeu es va iniciar amb l'obertura d'una bona colla de línies atrevides, que encar ara apareixen a les ressenyes com a "desequipades". Bé, no seria la paraula exacta sinó poc equipades.

Tot i que 2 o 3 ponts de roca ronyosos i dos burils en uns 90 metres, és molt poc equipament. I aquest és tot el material que trobem a la via dels Bonys benignes, on ens vam enfilar ahir a la tarda, amb el Pep i el Toni, aprofitant les poques hores de llum disponibles (a sobre, ressenya aproximada).

El nom de la via fa referència als bonys que vas trobant al primer llarg, i que cal anar voltant buscant el millor itinerari (a sota). La via té tendència d'anar cap a l'esquerra i aprofita la reunió d'una via d'esportiva situada al peu de la fissura diagonal característica.

El segon llarg comença fort (a sobre) i té un tram una mica selvàtic, on cal anar travessant tot de mates, que van molt bé per assegurar-se.

De fet, la fissura és bastant marcada (a sota) i permet d'anar posant coses que garanteixin un mínim pèndol en cas de caiguda, perquè el recorregut és contínuament en flanqueig cap a la dreta.

Al final del flanqueig trobem una altra reunió d'una via nova (?), que permet no haver de sortir per dalt. Un rapel de 60 metres (a sobre) et retorna molt a prop del peu de la via.

En resum, una via curta de dificultat moderada, amb molt bona roca i força possibilitats d'autoassegurar-se, que permet escalar a Malanyeu amb un cert regust d'itinerari d'aventura.

6 comentaris:

Xavi ha dit...

Encara que només hi haguessin 4 assegurances en tota la via després de la hivernal a Orlú això deuria ser un passeig. Que bé que està tenir llocs com Malanyeu a prop de casa. Adéu.

ratpe ha dit...

Desconeixia aquesta via!!
interessant, ja l'anirem a provar!

PGB ha dit...

Ep! Aquesta és de l'Amadeu! :)

per mi 2 ponts de roca ronyosos i 2 burils vol dir desequipada... mira't-ho com vulguis! hehehe

Gatsaule ha dit...

Ei, Xavi, em sembla que tu no et pots pas queixar, amb la roca que teniu a l'Alt Urgell.

PGB, però van molt bé per saber que estàs anant per la via !

Raquel ha dit...

Dos ponts de roca ronyosos i dos burils en tota a via? Mmmm... Em sembla que el dia que anem a escalar junts hauràs de tirar tu de primer!! Je, je!!

Anònim ha dit...

Les bagues són ronyoses,el pont de roca sòlid i generós.La seva tasca és marcar el camí.La del repetidor,si vol anar segur,és canviar-les.També es troben pitons.
Per mi el més difícil és sortir de la reunió:probable factor 2 i passos de V+. Amadeu