Dent d'Orlú, intent a la cara est

Aquest diumenge, amb la Clara, teníem ganes de fer alguna escalada que fos tranquila, senzilla i en un lloc bonic, així que vam anar decidits a la Dent d'Orlú per fer-ne alguna de la cara est. Però el vessant nord del Pirineu sempre sorprèn, i ja des de l'aparcament vam veure que les condicions no eren ben bé les mateixes que imaginàvem (a sobre, la cara nord de la Dent).

Tant la pujada pel bosc, amb força gel al camí, com l'aproximació al peu de paret (a sobre), ja ens anaven mentalitzant de trobar unes condicions lluny de les ideals, però tampoc creiem que una paret orientada a l'est pogués tenir tanta neu i gel (a sota).

Davant els dubtes de què fer, la presència d'una cordada a mitja paret (a sobre) ens va animar a fer almenys la primera part d'alguna via. Veient que era on menys neu hi havia, vam començar la Tapas sans dalle (a sota, el segon llarg).

A més, tractant-se d'una cara est, va passar el què havia de passar, poc després de migdia el sol se'n va anar (a sobre) i la temperatura, que ja no era gaire alta, va baixar de cop. La temperatura, però no els ànims (a sota, la Clara al tercer llarg).

Després del quart llarg (a sobre), però, el fred que cada cop apretava més i el panorama que ens esperava en el cinquè (a sota) ens va fer renunciar. No portàvem els grampons !!

Per sort, a la baixada vam retrobar el sol i el somriure, per continuar gaudint de la meravella de la natura de les valls altes de l'Arieja.