13 d'octubre, cara sud del Pedraforca, el Roget. Una setmana més tard hi tornem per comprovar què hi ha darrera tantes recomanacions que no ens deixéssim perdre la via Prima.Tant l'itinerari de la via (a sobre) com la ressenya d'Onaclimb fan una mica de por, però no hi ha res com comprovar-ho sobre el terreny.
El començament de la via (a sobre) ja sorprèn perquè t'agafa en fred, una placa d'adherència que, tot i ser només V, es fa molt dura. Costa arribar al primer espit, però després ja et vas acostumant a aquest calcari ultracompacte (a sota el Toni en aquest tram) i gaudeixes moltíssim del llarg.
Mentre el segon llarg puja a la cornisa amb una dificultat més assequible però on no es pot caure (a sobre), el tercer té un començament explosiu. A més, tot i que hi ha uns quants claus, la vegetació els dissimula i costen de veure.
Tant el tercer com el quart llarg són verticals i sostinguts, més o menys equipats i amb alguns passos d'aquells que fan que hagis de respirar profundament abans de fer-los, sobretot algun petit flanqueig.A les fotos podem veure el Toni arribant a la tercera reunió (a sobre) i al darrer tram del quart llarg (a sota).
La ressenya marca V+ i 6b+ al cinquè llarg. A més, està pràcticament desequipat. En els 40 m tan sols hi ha un parell de claus al primer flanqueig. Tot i que una fissura evident ratlla la paret, me l'agafo amb calma perquè tots sabem el que se sent quan has d'equipar estant en precari (a sobre, inici de la tirada).Mica a mica es deixa anar fent, això si, amb alguns dubtes. Sobretot a l'hora de travessar el tram de 6b+ que resulta ser un sostre molt marcat. Arribo bé a la reunió i el Toni va pujant entretenint-se traient algun friend que costa de sortir (a sota).
El cansament acumulat, els dubtes sobre el darrer llarg (40 m de bavaresa de 6b+, uff !) i que ja és hora de dinar, ens decideixen a deixar-lo pel proper cop. No serà la darrera vegada que entrarem en una via tan maca i tan a prop de casa !
Des de sota, aquest cinquè llarg té aquest aspecte tan bonic.
I, mentre baixem en un rappel aeri de debò, ens tornem a mirar la fissura que fa poc hem superat (a sota) i encara ens fem creus que haguem pujat per aquí. Ja es veu que no està massa equipada però també que es pot equipar perfectament.
I la casualitat ha volgut que aquesta via tan intensa i els colors de tardor que aquests dies vesteixen les valls del Pedraforca, coincidissin amb la meva entrada número 200.Tan sols és un número, però vol dir que en poc més d'un any i 9 mesos he pogut explicar 200 activitats de muntanya i escalada.
14 comentaris:
Pues res...nano... a celebrar-ho... !!!!!!!!!
La vida... ( i la muntanya ) es molt bella... !!!!!! :-))))
Guapa vía... si senyor.. cada día estás mes fort... ( i jo més "tobet"... :-)))))))))
Estàs fet un crack!!
Felicitats per les 200 activitats!! I quin tant per cent és d'escalada esportiva?, ja,ja,ja.... :P
Bufa, felicitats per les 200 activitats i per la via!! Sols veure la fissura i el desplomet següent... glups!! Felicitats!!
eii!
Felicitats!!
200 activitats!!
i estic amb el Mohawk hauries de fer unes estadistiques...
afegueixo...
Pedraforca versus Montserrat??
A vegades aturar-se un momentet i mira tot el que s'ha fet dona aire per seguir endavant amb mes força...
...que mai sobra en els llargs de 6b.
:-)
Collons Joan, molaria que féssis còmputs de METRES escalats en aquestes 200 activitats! No crec que t'arribi ni a una desena part! :_(
En fi... seguirem menjant petit-suisse per de grans ser com tu ;)
Enhorabona per la via, a veure què tal l'últim llarg quan hi torneu!
Gràcies pels ànims, però ja comentava que tan sols és una xifra rodona. De la mateixa manera les estadístiques sempre són molt relatives, el que compta és la sort de poder portar un bon ritme, i de disfrutar-lo al màxim i amb bones companyies !
I de la via només afegir que em sap greu no tenir encara el nivell per encarar-la millor. Això si, la vam gaudir intensament !
ups!! 200 entrades son moltes! es molta feina davant l'ordinador! a la paret es un plaer envejable!
llestima de la via! aquesta paret la teniu maleida!
però es que amb aquests graus...jo tinc que menjar moltes sopes per posar-m'hi!!!
felicitats!
Gatsaule,
Veus com valia la pena!!. Encara que la pena es no acabarla.
El llarg que et vas deixar esta acribillat d'expansions, de manera que si no fas tot lliure, fas alló que puguis. Aquest llarg es va equipar previament a escalarlo, no així la resta, i es 6b+ aprox. si el fas tot net.
Ara "les dents del lleo" si vols anar-hi te la explico.
salut
Josep Rigol
No tinc gens la sensació d'haver abandonat, sinó d'haver fet el que vam poder descobrint una zona molt a prop de casa.
Josep, vam veure l'inici del darrer llarg amb només dos claus i això ens va tirar una mica enrera, però hi tornarem, que la via ens va agradar molt.
I si tens informació de la Dents de lleó, sóc tot orelles, que m'ha entrat el cuc del Roget !
D'això se'n diu aprofitar el temps company!
En tens alguna de pensada per dur-m'hi a mi?¿ Jo ja proposaré el dia :P
Si ens afanyem potser encara podríem anar a dalt, a la cara sud de veritat. T'agradaria la via de Tots ?
Felicitats, 200 sortides són moltíssimes en tan poc temps!
ara, a mantenir el ritme i seguir disfrutant!
Enhorabona per les 200!!!
Jo segur que no t'atrapo, ni en número ni en qualitat i varietat.
Records.
Ahir varem fer el llarg de babaresa de 6b+ de la via prima i es troba mes equipat que l´anterior. te un primer paset asegurat amb un bong, i llavors comença una sostinguda babaresa força atlética, pero asegurada amb parabolts, algun clau, i un friend abandonat. Si no es te el grau, o la pila suficient per fer amb lliure, amb A1, posant algun fisurer i algun alien s´arriba al final del llarg i de la via.En definitiva, una via molt bonica i que et fa escalar de debó.
Publica un comentari a l'entrada