Les agulles del Mercadal s'alcen al damunt de l'estret del riu Demetge, per on passa la carretera que puja als Rasos de Peguera, i davant de la serra de Queralt. És un d'aquests llocs on els berguedans hi podem anar tibar una estona quan tenim poc temps, i que a mi m'agrada de pujar-hi a peu des de casa per escalfar.
Una via que tenia pendent era la de l'esperó de baix de tot, la Mítics, tot i que tant a la guia com a la paret, la via és confusa i no està clar quan estàs al tram nou de 6a o al vell de V+.
Una via que, fent-la com la vaig fer d'una tirada, es fa bastant dura, més de 50 metres, roca delicada, i desploms constants.
Una via que tenia pendent era la de l'esperó de baix de tot, la Mítics, tot i que tant a la guia com a la paret, la via és confusa i no està clar quan estàs al tram nou de 6a o al vell de V+.
Una via que, fent-la com la vaig fer d'una tirada, es fa bastant dura, més de 50 metres, roca delicada, i desploms constants.
Mentre puges, al darrera s'obre el serrat de la Figarassa (a sobre), on destaca la gran balma de can Maurí.
La duresa de l'esperó, almenys comparat amb altres vies de dificultat semblant, em van fer arribar a dalt quan la llum ja era més aviat escassa (a sota, la serra de Queralt des del cim), i tornar cap a casa mig endevinant el camí....
La duresa de l'esperó, almenys comparat amb altres vies de dificultat semblant, em van fer arribar a dalt quan la llum ja era més aviat escassa (a sota, la serra de Queralt des del cim), i tornar cap a casa mig endevinant el camí....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada