El Roget, via la recerca de l'unicorn

El Roget és aquesta mena de base o pedestal que té la paret sud del Pedraforca, just al damunt de les antigues mines a cel obert de carbó, i que sempre que enfilava el camí cap al Pollegó Inferior em mirava de reüll.

I és que la seva verticalitat fa una mica de basarda, de manera que he anat endarrerint el contacte amb aquesta muralla fins aquest diumenge. Feia dies que deiem amb el Toni d'anar-ho a mirar, fins que vam fer la nostra particular recerca de l'unicorn.

Aquesta via la vam triar una mica perquè semblava feta més o menys pels humans, excepte el darrer tram. A sobre he dibuixat el recorregut aproximat de la via i, a sota, us deixo la ressenya d'Onaclimb, molt bona com sempre. Com que la via es baixa rapelant, vam deixar el tram final (6b expo, cap assegurança visible) perquè algú ens l'expliqui.

Els primers dos llargs són força senzills, excepte els passos inicials, finets, finets (a sobre, el primer llarg). Tot i que nosaltres ens vam embolicar començant una mica massa a l'esquerra on hi havia uns espits lluents, cal anar més a la dreta on uns espits més rovellats marquen l'inici.

Totes les reunions de la via estan equipades a l'estil Pedraforca, és a dir, amb un macroparabolt amb anella (a sota) i, a vegades, amb un espit al costat.

Al tercer llarg, la via comença a ensenyar el seu caràcter, roca compacte i vertical o desplomada (a sobre, el Toni després del V+), amb 2 claus a l'inici del llarg i una magnífica fissura per equipar. De fet, abans de la reunió, hi ha uns metres de bavaresa extraordinaris, pels quals gairebé val la pena de pujar-hi: desplomats, amb presa magnífica per les mans i sense equipar. Una joia ! A sota, el Toni ens ensenya el pas.

El quart llarg és semblant al tercer, V+ desplomat a l'inici amb 3 claus (a sobre), i verticalitat assegurada sense cap més assegurança (a sota).

El cinquè llarg és de transició cap a la fissura final (a sobre), una fissura que comença ample i que em va decidir a intentar-la (a sota), fins que vaig veure tot de cintes passades per pedres empotrades, que és pràcticament l'únic sistema d'assegurament possible. Així que sota el sostre, sense poder-me assegurar, vam tirar avall.

En dos rappels de 30 m i dos més de 60 m ens vam tornar a trobar a peu de via. Una via que ens va agradar molt tant per l'ambient, com per la qualitat de la roca. A més, és la zona del Pedraforca amb una aproximació més curta, uns 15 minuts !

L'altra sorpresa de la jornada va ser la presència d'un trencalòs escuat que ens va venir a veure (a sota). Pobre, sense la cua les deu passar realment putes cada cop que vol posar-se a terra.