Via del Guarda al Cabirols

Feia molt temps que la tenia ullada, la via del Guarda de la Dent de Cabirols, al Pedraforca. Una via oberta pel Joan Martí, el guarda perpetu del refugi Lluís Estasen. Però com no es tracta d'una via qualsevol ni per llençar-s'hi de mala manera, finalment he trobat el company ideal per anar-hi: en Mohawk.

Com veiem a la ressenya de dalt, el primer llarg és comú amb la Cerdà-Albert i amb la interpretació que feia fa uns dies de la Civís-Genís, que després marxa cap a l'esquerra.

El segon llarg té un començament explosiu (foto de sota) i un flanqueig final en baixada realment espectacular. Sort que la roca és molt bona, potser massa, perquè els peus marxen sempre que volen.

El llarg estrella de la via és el tercer, atlètic i dur, que supera tota la zona de sostres pel punt més feble. Una tirada que als braços se'ls hi fa llarga, però que cal reconèixer que és una meravella. El punt més crític potser és el moment de deixar el sostre per incorporar-se a la fissura de sortida, que encara és més difícil (foto a sota).

Sobretot quan els peus rellisquen o els braços fallen. Si et trobes en aquest cas com l'hi ha passat al Toni (a sota), deus tenir una fantàstica sensació d'home ocell amb bona vista sobre la Jaça dels Prats.

La darrera tirada també comença molt forta (a sota), però ja és la darrera i mica a mica va afluixant, el què ens ha permès una digna arribada a la reunió.