
Jo la definiria com a roca mediocre i equipament cutre, tot i que si que és elegant i, a estones, força aèria. Roca de còdol petit i trencadís que no dóna massa confiança, però on de tant en tant es pot posar alguna cosa que millora l'equipament oficial.
Deu ser la via que es fa més de la paret, en tot cas no vam veure ningú més en el tram de paret nord que dominàvem, nia Diables, ni al Ganivet, ni a l'Aeri, ni al Serrat del Moro,... En canvi la zona del Gorro Frigi i companyia estava a tope, potser caldria alguna reflexió sobre el tema.


Al darrer tram d'artificial hi ha un buril petat que una ànima caritativa ha arreglat penjant-hi un cordino des del buril superior.
La baixada és força intuitiva, un petit rappel, una baixada/flanqueig selvàtica cap a la canal dels avellaners basatant marcada, i cap al camí de tornada a Santa Cecília.
5 comentaris:
Ja,ja,ja...jo sempre he pensat que les guies de Montserrat ens enganyen!!
Ja engrossarem aquest currículum!!
Quin "peligru" que té aquesta parella... :)
És al·lucinant la diferència que hi ha entre les grans escalades en calcari o granit, i les parets de Montserrat. Aquí s'hi ha de venir després d'haver dormit bé...
No, no...aquest cop passo de graduar, que després us enrieu..ja,ja,ja!!
Jo amb les graduacions dels clàssics prefereixo no posar-m'hi que si no s'em tiren a sobre :P
Vaia tela! Esteu que no pareu! A via per setmana o què?! ;)
Felicitats! Deuria ser impresionant estar sols en aquesta GRAN zona de Montserrat.
I molta raó en el tema comparatiu de Gorros... :P
Publica un comentari a l'entrada