Encara que no sigui el tema principal del blog, veient que el tema ha despertat un cert interès, i ja que ha estat el motiu pel qual no he pogut sortir a escalar, us faré cinc cèntims de la sortida geològica. Vaig utilitzar la carretera que puja a Coll de Pal des de Bagà com a eix vertebrador de la sortida,
aprofitant el progressiu envelliment de les roques a mesura que es va pujant. La ruta comença per les margues de l'Eocè amb abundants restes fòssils (fa uns 35 milions d'anys), travessa algunes barres de calcàries amb orbitolines on s'han obert vies d'escalada esportiva (sectors desconeguts), talla els materials cretàcics (uns 75 milions d'anys) i arriba a les roques volcàniques de la zona de Grèixer (colades de riolites emeses per uns volcans que hi havia fa uns 280 milions d'anys).
Continua per les pissarres amb falgueres del Carbonífer (fa uns
310 milions d'anys) i acaba a les calcàries del Devonià (entre 360 i 400 milions d'anys), on veiem les restes de goniatits -a sota- i busquem minerals de coure als laterals dels dipòsits de barita -al costat- (malaquita -dalt a la dreta-, atzurita i calcopirita).
A part de les diverses parades per veure i entendre els fòssils i minerals que es troben
, des del mirador de la carretera aprofito per intentar fer entendre el procés de formació dels massissos que es veuen al sud, del Pedraforca (a dalt) al Catllaràs, i fins el Baix Berguedà. Al final tots acabem contents, jo els hi he clavat un bon rotllo, i ells han estat molt interessats tot el matí.
310 milions d'anys) i acaba a les calcàries del Devonià (entre 360 i 400 milions d'anys), on veiem les restes de goniatits -a sota- i busquem minerals de coure als laterals dels dipòsits de barita -al costat- (malaquita -dalt a la dreta-, atzurita i calcopirita).A part de les diverses parades per veure i entendre els fòssils i minerals que es troben
, des del mirador de la carretera aprofito per intentar fer entendre el procés de formació dels massissos que es veuen al sud, del Pedraforca (a dalt) al Catllaràs, i fins el Baix Berguedà. Al final tots acabem contents, jo els hi he clavat un bon rotllo, i ells han estat molt interessats tot el matí. 
5 comentaris:
te bona pinta aixó de les sortides geologiques!!........
salutacions!!
Sempre he sentit curiositat per les formacions i els orígens de les nostres muntanyes. Hauràs de montar una sortida blogger! ;)
Com que el que em queda més aprop a mi és Montserrat i Sant Llorenç, em sona que m'havien explicat que eren les ribes d'un riu qui hi havia fa milions d'anys... és cert això?
Montserrat i Sant Llorenç corresponen a grans deltes de rius que baixaven de la zona de Collserola cap al mar que hi havia on ara hi ha la Depressió de l'Ebre. Dit així en quatre paraules, no fa massa temps que el mar Cantàbric arribava fins a la Garrotxa i que el massís de Collserola era més ample i més alt.
Tots els còdols de Montserrat i Sant Llorenç havien estat roques d'aquest massís.
Però amb quatre ratlles costa d'entendre, sobre el terreny t'ho podria explicar millor.
Trankils!! que em sembla que al Gatsaule el farem baixar un dia d'aquests a Montserrat...
Si no hi fa massa calor...
Publica un comentari a l'entrada