El Sass dales Crusc (una muntanya de 2.906 m que també es coneix com a Ciaval i Sasso delle Croce), és un cim amb una paret oest impressionant que cau directament damunt de l'ermita de la Crusc (la Creu), a sobre. Al costat, hi ha el cim principal, el Sasso delle Dieci (Pizz deles Diesc), que ja arriba als tres mil metres (3.026 m).
Des de Badia, s'arriba a l'ermita gràcies a un telecadira i un funicular, i que ens permeten pujar a aquestes muntanyes amb una certa comoditat.
De bon començament, mirar la muntanya i pensar que s'hi pot pujar fàcilment costa de creure, però quan comencem a pujar ens trobem un bonic camí que va marxant en diagonal cap al sud, pujant graonades i buscant sempre les debilitats de la muntanya per acostar-nos fins al coll (Ju dla Crusc).
El flanqueig és constant, per sota de la gran muralla occidental, per camins prou bons però molt penjats, tret d'algun tram de forta pujada, però sempre prou equipat.
Al final, una pujada constant per la vora d'una tartera i equipada amb un cable, ens deixa al coll.
Dalt, el paisatge canvia radicalment. Arribem a una gran esplanada que no té res a veure amb el paisatge que hem creuat de pujada. Allà ens trobem amb els que pugen pel vessant oposat, des dels refugis de Fanes o de Lavarella.
El camí marxa en direcció nord i va pujant de manera suau fins arribar sota el Sass dales Crusc. El deixem enrere i enfilem cap al cim principal, el Sasso delle Dieci.
Però poc abans del cim el camí s'acaba i emergeix un cim en forma de torre, amb una aresta esmolada que cal pujar-la seguint una curta però contundent via ferrada.
Dalt de tot, el dia encara no s'ha acabat d'arreglar, fem la foto sota la immensa creu i girem enrere en direcció al Sass dales Crusc.
Aquí, sobretot gràcies al bon camí, ens trobem un cim molt més ple de gent. Encara fa fred però el temps està millorant ràpidament.
Traiem el cap cap al vessant oest, i la verticalitat fa fins i tot basarda...
De tornada, amb les boires que s'han aclarit, ens adonem molt més de la impressionant cinglera que tenim a sota. I és que el camí passa molt a ran de cingle!
Tornem al Ju dla Crusc, però abans de tornar cap a avall fem una darrera ullada a aquesta muntanya tan singular.
I al fons, a les plaques del Sass dales Nü (Sasso delle Nove), on hi unes quantes vies obertes pels germans Messner! Potser algun dia...
Ja només ens queda desfer el camí de tornada fins arribar altre cop a l'ermita i a un paisatge més amable.
Un camí que podem veure al mapa de sota, o buscar el track al Wikiloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada