L'escalada a les Cinque Torri sempre és un plaer, tot i que sovint les vies estan força desgastades... Però ja només per passejar entre el seu laberint de torres de roca val molt la pena.
Aquest cop, amb la Queralt, anem a vies senzilles i comencem amb la normal de la Quarta Torre Bassa, una via de 3 llargs no gaire llargs que no passen de IV.
El primer llarg està realment sobat, al principi costa refiar-se de les preses perquè sembla que en qualsevol moment la roca t'ha d'escopir cap enfora... Però el grau és baix i es tracta d'anar pujant fins sota el sostre...
Per sort, els dos llargs següents són més francs, es nota que aquí els esportius ja no hi arriben i la roca és més saludable. Amb més confiança, la cosa millora i pugem fàcilment fins el bonic i menut cim de la torre!
Dalt, ens trobem just al davant la grandiosa paret sud de la Tofana di Rozes, plena de records d'anys anteriors...
Per baixar, un ràpel ben aeri ens deixa al peu de la propera via, la normal de la Torre Inglese.
A la Torre Inglese, la de l'esquerra de la foto superior, hi pujo per un bonic diedre i l'esperó final, amb una dificultat semblant a la via anterior.
Quan començo encara està plena de gent, però és el petit peatge que s'ha de pagar per escalar en racó del paradís!
Aquí vaig per feina, com que els llargs de la via arriben just als 60 metres, aprofito per pujar-los en una única tirada, mentre els altres ja baixen i així ens fem poca nosa...
Una via realment maca, d'aquelles que no importa repetir, quan hi aneu, ho entendreu!
2 comentaris:
Enhorabona Joan ! Les Cinque Torri dónen per molt, és una raconada increïble, llàstima de com n'està de pulida la roca a les primeres tirades.
Jaume, aquesta vegada hem escalat poc, no hi anàvem per això, però sempre val la pena fer alguna petita incursió! A veure si algun estiu tens uns dies i fem una bona escapada, que allò és un festival de vies com les que ens agraden!!
Publica un comentari a l'entrada