Des d'Arabba, on ens vam instal·lar, un dels recorreguts fàcils de fer és el de la ferrada de les Trinxeres, a la Mesola, la carena que separa els grans massissos de la Marmolada i el Sella. Un funicular et puja directament des del poble fins a Portavescovo, on només arribar ja et topes amb la Marmolada davant mateix!
En general, el recorregut de la ferrada és agradable i molt interessant, a més de recórrer una cresta prou aèria, vas trobant tot de restes de la primera guerra mundial: galeries, trinxeres,... L'aproximació a la ferrada és curta, però només arribar-hi ens topem amb el mur inicial, poc apte per a no experts.
De fet, hi coincidim amb dues altres cordades que ho intenten però hi renuncien. Prefereixen anar a buscar caminant la segona part de la ferrada, més senzilla...
Nosaltres ens hi fiquem i, tot que els passos són durs i amb la humitat la roca està relliscosa, aconseguim d'anar pujant prou bé per unes plaques una mica massa llises.
Més a munt, els passos durs ja són més aïllats i poc a poc la via es va tornant més senzilla.
Dalt la cresta, el recorregut es torna horitzontal, amb una combinació d'arestes i cornises, i fins i tot algun pont penjat.
La via és molt panoràmica, i fins i tot hi ha trams còmodes o en clar descens, cap al final del primer tram.
Amb la Marmolada sempre com a escenari, arribem al final de la primera part. Ara el camí segueix la carena fins arribar a la segona part, on hi ha una gran concentració de trinxeres de la guerra, d'on l'hi ve el nom.
Tot i estar a les Dolomites, aquí la roca és volcànica, una barreja de cendres i bombes volcàniques que forma una mena de conglomerat, que no és un conglomerat com el de Montserrat, però que ho pot recordar per les boles que sobresurten, que no són còdols sinó bombes volcàniques ben disposades horitzontalment recordant les erupcions passades.
I a la part final, la via travessa diverses galeries (frontal obligatori) abans d'acabar baixant a la bretxa, molt a prop del bivacco Bontanini, on hi ha el camí que porta fins el refugi Padon.
Des del refugi agafem el camí de tornada cap a Portavescovo, rotulat com a 680, i passem per sota de les parets i les crestes que abans hem recorregut, i on s'aprecia molt bé la curiosa roca que forma la muntanya.
Tot tornant, ens mirem el massís del Sella i, en particular, el Piz Boé, que serà el proper objectiu!
A sota podeu veure el recorregut que vam fer, i al Wikiloc hi trobareu el track.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada