Sas Rigais, travessa est-oest per les ferrades

El Sas Rigais és un dels cima més alts del grup de l'Odle-Puez, situat al nord de la Val Gardena. L'anècdota és que va ser el primer tres mil del Reinhold Messner, la realitat és que és un cim bonic i molt interessant.

Per anar-hi, ens acostem fins a Santa Cristina de Gardena i agafem el funicular que puja a col Raiser. Des d'allà un camí sense pèrdua possible que puja en direcció est ens acosta al peu de la muntanya (a sobre).

Arribem a una cruïlla on podem anar al cim per la ferrada sud o per la ferrada est. Nosaltres vam pujar per l'est i baixar per la sud, altres van fer-ho a l'inrevés. Així que, a gust del consumidor.

En direcció est, agafem el camí que puja per una vall mineral i molt espectacular, fins a la forcella Salieries, el coll que hi ha entre la Furchetta i el Sas Rigais. Un camí ben còmode tot i pujar per una gran tartera.

A partir d'aquí, seguim les marques que pugen per la cresta est de la muntanya. 

Al cap d'una estona trobem els primers cables i ens equipem, tot i que després veurem que la dificultat és realment baixa i que l'equipament és prescindible, a part del casc i dels guants...

La pujada és maca i vertical, però majoritàriament transcorre per canals verticals on un cable de vida ajuda en els punts més drets.

De cop ens trobem al cim, un punt panoràmic i bastant aeri, una muntanya que no decep gens ni mica!

I des del cim, ens fa gràcia veure a sota la capella de Santa Magdalena de Funes, potser l'ermita més fotografiada de totes les Dolomites....

A dalt és l'ermita des del cim, i a sota és el cim vist des de l'ermita. A l'esquerra de tot el Furchetta, i després i més arrodonit, el Sas Rigais. No em direu que no és bonic el lloc...

La baixada és ben evident, només cal seguir la cresta sud i els cables que fan la baixada més segura. Una baixada aèria, però que amb els cables es fa sense massa problema.

Tret d'un, que ja intuíem.... La gentada que hi ha, que ens fa parar i fer cua en algun moment... No ens estranya, el lloc val molt la pena!

Però no passa res, el dia és molt bo i no tenim cap pressa. Aprofitem l'embús per sortir del camí i buscar un racó agradable on menjar alguna cosa i deixar que vagin passant

I quan hi tornem, sense adonar-nos-en ja tornem a ser al camí principal, que en alguns trams està entapissat de flor de neu, i a la cruïlla.

Així, aviat tornem a ser a l'estació del funicular que ens retornarà a la vall, després d'un dia memorable!

A sota podeu veure el mapa del recorregut i, al Wikiloc, el track.