Maduritas calientes, a Rúbies

Tot i que ho deien, que aquest dissabte seria un dels dies freds de l'hivern, amb el Jortx ens vam animar a anar cap a Rúbies. Imaginàvem una escalada assolellada i prou càlida, en aquesta paret tan idíl·lica situada damunt del poble abandonat de Rúbies.

Portàvem diverses ressenyes amb la idea d'aprofitar la llarga aproximació amb cotxe per la pista, però al final el fred ens en va fer fora i només vam poder pujar per la Maduritas (a sobre, la bona ressenya dels Escalatroncs).

La via no és gaire difícil de trobar, ja que quan el camí topa amb la paret, de seguida veiem la cinta del primer pont de roca, i llavors el símbol i les inicials MC. El problema és el fred que fa, tot i el sol, corre una mica d'aire que no ajuda gaire.

Però el dia és bonic i em toca començar. Uns primers passos més durs donen pas a una escalada molt agradable, vertical però amb bones preses, equipada per no patir. Però m'he de parar diversos cops a escalfar-me els dits, a fora hi toca el sol, però les fissures són gèlides!

A la primera reunió circula un aire encara més fi i em refredo molt de pressa mentre puja el Jortx, tot i els guants. I els peus em queden mig insensibles..... Per sort, pujant et vas escalfant els peus, a mesura que se't refreden els dits! Aquest segon llarg és de l'estil del primer, però amb una fissura més dura abans de la reunió on cal posar-s'hi bé!

Almenys la segona reunió està en un clot on hi h un microclima una mica més agradable, i ens hi estem una estona a refer-nos! Tiro cap amunt per un llarg que és una meravella, un tip de gaudir sense patir, tot i que aquí els parabolts estan lluny, a les fissures els aliens entren molt bé. 

El darrer llarg comença amb un petit flanqueig a l'esquerra, per continuar cap amunt, travessant un parell de desploms. El primer (a sota) és el més difícil, tot i que les preses de mans són força bones. El segon és més senzill, i es passa molt millor pujant cap a la dreta fins que pots agafar una bona sabina!

Llàstima que aquí l'aire torna a circular....

Arribem contents a dalt, amb una bona perspectiva del Pirineu nevat (a sota, el Cadí) i moltes ganes d'escalfar-nos. Així que decidim que per avui ja n'hi ha prou, i que ja hi tornarem un altre dia!! A més, estem contents per la via, molt bona i distreta, malgrat el fred.

Després, tot fent la cervesa a Vilanova veiem que el dia s'ennuvola..., i ens felicitem de la decisió presa!