Hivern de contrastos, el que estem tenint. Molta neu cap al Prelitoral i poca cap al Pirineu, això si, un fred d'allò més intens, aquests dies!
Diumenge sortim amb el Pep amb la intenció de tastar alguna canal de neu. Veiem que a la barrera nord el temps continua emprenyat, i girem cap al Cadí, un vell conegut on no ens calen gaires guies ni ressenyes per poder-nos-hi moure amb tranquil·litat.
Sortim del cotxe a Estana, i el termòmetre marca -6ºC. I fa força vent. Pujant cap a Prat de Cadí la sensació és de fred intens, però en tenim moltes ganes i la gran quantitat de neu acumulada que trobem al peu de les canals no ens tira enrere.
Primer volem anar cap a la Sàbat, però el gruix de neu ens aconsella anar a buscar alguna traça per anar a l'Amagada. Al final s'imposa el seny i entrem a l'Ordiguer, fa massa fred com per plantejar-nos res on calgui muntar alguna reunió, quedar-se aturat és un suicidi!
Quan entrem a l'Ordiguer, la neu pols va desapareixent i ens trobem amb la sorpresa de que les condicions de la neu són òptimes. Els ressalts de roca, en canvi, estan pelats i no són senzills, però no ens podem entretenir i preferim no assegurar-nos. Bufa un vent intens que ens tira la neu al damunt i comencem a notar una certa pèrdua de sensibilitat als dits, no ens podem entretenir.
Mica a mica anem guanyant metres, a part del fred i el vent el dia és molt bo i pugem gaudint de la neu dura del corredor. Avui agraïm el fet d'anar ben equipats!
A la carena, arriba el sol i s'agraeix, ens podem refer una mica tot pujant al cim que hi ha entre l'Ordiguer i el Cristall.
Es noten els efectes del vent posterior a les nevades: la carena està gairebé pelada de neu!
Amb una certa pena, deixem el sol per tornar-nos a ficar dins l'ombra ventada de la canal del Cristall. Uns passos de roca i entrem a la canal, farcida de neu pols, on cada cop ens hi enfonsem més, a mesura que anem baixant.
El tram final de la canal torna a sortir la roca, i arribem a la torrentada final després d'alguns passos delicats, on cal fer una certa atenció.
Llavors ja només ens resta baixar pel bosc, enfonsats a la neu, fins retrobar la traça del Prat de Cadí, i retornar a Estana, fins on hi arribem gariebé amb els grampons posats!
6 comentaris:
Alpinisme hivernal aprop de casa, això és un luxe, deuries carrega r pile sper tota la setmana! quina llàstima els cims pelats, però si no l'erren, la llevantada ho arreglarà.
Osti nano, amb aquesta rasca ja en sou de valents de posar-vos a l'ombra de les canals del Cadí. Ara, aquest, com sempre, espectacular. Enhorabona!
Meravellós!
(I veient-ho calentet des de casa...)
Així doncs les mans balbes es devien recuperar aviat.
Magnífiques fotografies, però la quarta és realment extraordinària.
Aquest desnivell zero és just el desnivell que ara em convé a mi: +1000 -1000= 0
Que sigui per moltes hivernals Gatsaule!
Això si que és escalada hivernal !!!
salut i a escalar
Molt impressionants les fotos... Esteu fets uns “màquines”!
D’ aquesta canal en vaig sentir a parlar per primera vegada, (fa molts anys) degut a un accident ....
Jaume, la primera llevantada no va arreglar gaire res...., i aquesta perilla que s'emporti la neu!!
Prat de Cadí sempre és una meravella, Porquet, i et fa agafar unes ganes enormes de tirar cap amunt!!
Xiruquero, no em diguis que t'ha enxampat la grip? Si és així espero que a hores d'ara ja estiguis ben recuperat!! La veritat és que en vam passar molt de fred...., però res que no es pugui recordar amb carinyo!
Joan B, hem de començar la temporada encara que sigui abans d'hora, que tindré una primavera complicada, aquest any....
Pere, si que n'hi ha hagut d'accidents aquí..., i algun de ben conegut que reposa al cementiri d'Estana!
Publica un comentari a l'entrada