Aquest dimarts he pogut fer una escapada ràpida cap a l'Alta Cerdanya, i he anat a veure com estava de neu. Tot i que en general ha fet molt bon dia, a la barrera de més al nord hi havia un bon marrón enganxat als cims de les muntanyes. No semblava gaire bon dia per anar cap al Pimorent, el Carlit o cap a la serra de Madres (a sobre), on hi va continuar nevant més o menys durant tot el dia.
Des de l'estació d'esquí d'Eina, tenim un miler de metres de desnivell fins a la carena, així que seria un cim molt ràpid si no fos per la carena que cal recórrer després per arribar fins a la creu del cim.
La pujada la vaig fer per la coma, convertida en pista d'esquí, i que permet de pujar força còmodament.
Des de l'estació d'esquí d'Eina, tenim un miler de metres de desnivell fins a la carena, així que seria un cim molt ràpid si no fos per la carena que cal recórrer després per arribar fins a la creu del cim.
La pujada la vaig fer per la coma, convertida en pista d'esquí, i que permet de pujar força còmodament.
Ara mateix de neu no en manca, sobretot a les parts mitjanes de la muntanya. A dalt la carena, en canvi, ens trobem un paisatge completament diferent: una carena ben pelada, però amb neu a banda i banda que permet la progressió.
Abans d'arribar a dalt, em miro l'espectacle que sempre és el circ nord d'aquesta muntanya. Com ens atrau el seu magnetisme, com ens fa somniar i com costa després atrevir-s'hi de debò....
Recorro la carena cap al cim principal, estones sense neu i estones amb neu molt fonda. Quan arribo al coll de la canal central sembla que no està per baixar-hi, així que em resigno a tornar pel mateix lloc de la pujada!
De bon matí bufava un aire gèlid que feia patir per més amunt, però just arribat al tram més fi de la cresta, l'aire s'ha encalmat i el dia és magnífic.
Una foto al cim, quatre avellanes tot gaudint de l'entorn, i giro cua.
La sorpresa la trobo al cim de la canal de Vermicelle, en surten uns esquiadors amb ganes de baixar-la, també. Parlem una estona sobre el seu estat, i finalment veig que s'ho repensen. Finalment baixarem plegats.
La baixada, encara que sembli mentida, és una meravella. Baixo pel costat sud de la carena amb una barreja de neu ventada i neu més endurida fins arribar a l'alçada de la coma de Roques Blanques. Em trec els esquís per travessar-la i arribo a les pistes per neu més fonda.
Després ja només em cal baixar per la coma i arribar ben aviat al cotxe, amb una bona sensació d'haver aprofitat el dia!
Un recorregut que podeu veure a sota i al wikiloc.
2 comentaris:
Una escapada ben aprofitada Joan! deureu estar apunt apunt no?
Si, Jaume, per Setmana Santa, així que ja ho tenim a sobre!!
Publica un comentari a l'entrada