Diumenge va començar un dia molt gris, al Berguedà, així que descartem pujar a cap cim i triem una bona escapada pel vessant sud del Catllaràs.
Deixem el cotxe a les cases de la Ribera de Castell de l'Areny, i seguim la pista que puja cap a les Llobateres, voltant la casa pairal dels Torrents (a sobre). Però, de fet, tota la volta és gairebé una excusa per visita la magnífica ermita romànica de Sant Julià de Cosp, situada entre Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny.
Arribats a la casa de les Llobateres, girem cap a ponent per pujar a l'ermita seguint un corriol des del mateix molí de Cosp.
L'ermita és un bonic edifici romànic del segle XII que es conserva íntegre, almenys l'exterior, perquè l'interior és una imatge de la desolació. Enfilada dalt d'un petit turó rocós i envoltada d'una bona roureda, té l'harmoniositat de la senzillesa.
Abans devia ser punt de trobada dels veïns de les cases de Cortines, però actualment totes estan ensorrades i l'ermita és l'únic edifici que encara resisteix els embats del temps.
Per tornar, seguim per un d'aquells camins inoblidables. Sempre cap a l'oest (com el professor Tornassol), el viarany va sempre planer pel mig del bosc, resseguint les entrades dels torrents i els sortints de les carenes, sense gairebé pujar ni baixar.
El bosc, és una roureda mixte amb faig i pi roig, i moltíssimes blades, que a la tardor deu ser un bon espectacle de colors, el què vol dir que ja ens hem apuntat de tornar-hi llavors!
A mig aire, ens trobem un tronc molt vell i foradat que ens ensenya la gran utilitat que tenen aquests arbres una vegada han acabat el seu cicle vital.
Abans d'arribar a Castell, a les cases de la Canal, tirem avall per retornar ràpidament cap a la Ribera a buscar el cotxe, que el rellotge ens avisa que encara tindrem temps de fer un bon arròs per dinar!
A sota he deixat el mapa del recorregut, on es veu clarament que els mapes de l'ICC també s'equivoquen i han posat l'ermita completament fora de lloc, i al Wikiloc he deixat el track.
5 comentaris:
Òndia, que bonica. I a la fotografia de l'interior es pot constatar que no és cert que al romànic tots els arcs siguin de mig punt, que es veu ben bé com son arcs apuntats.
M'he baixat el track i miraré de fer-ne una adaptació, probablement sortint d'un lloc més proper.
És un indret molt especial, que penso que t'agradaria de veritat. I no només per l'ermita, si no per tot el recorregut.
Si vols fer una ruta més curta, pots pujar per una pista asfaltada que arriba fins prop de Soldevila, i des d'allà adreçar fins al molí de Cortines per una pista, on ja agafes el track.
a vore si finalitzen les obres de l'eix i m'animu a nar més enllà del Llobregat, q pot ser també és macu ;)
Aquesta sortida, té una pila de ingredients que a casa ens agraden. Procurarem anar-hi a la tardor, tal com proposes.
Jerkout, pots estar ben segur que si, potser no tant com les tarragonines, però també valen la pena! I les obres de l'eix diagonal ja n'estan, d'acabades....
Pere, a part de ser una ruta molt còmode, a la tardor deu ser espectacular!.
Publica un comentari a l'entrada