Diumenge, amb el José Manuel, aprofitem que no plou per enfilar cap a Montserrat. Anem a buscar plaques que estiguin eixutes i ens acostem a la Panxa del Bisbe, atrets per la bona ressenya dels Escalatroncs (a sobre).
Arribats a peu de via encara estem calents per la pujada, però ben aviat ens adonem de l'error. Aquí no hi toca el sol, la roca està freda i bufa un aire ben emprenyador.
Tot i això, tirem amunt, perseguits per una cordada de francesos que curiosament també volen anar a la mateixa via. I això que totes les altres estan lliures!
El primer llarg no és gens senzill, cal anar treballant molt els passos i els dits gelats no hi conviden especialment. Per sort en aquest cas, la via està molt assegurada i permet de reposar de tant en tant per escalfar-se les mans.
Arribats a peu de via encara estem calents per la pujada, però ben aviat ens adonem de l'error. Aquí no hi toca el sol, la roca està freda i bufa un aire ben emprenyador.
Tot i això, tirem amunt, perseguits per una cordada de francesos que curiosament també volen anar a la mateixa via. I això que totes les altres estan lliures!
El primer llarg no és gens senzill, cal anar treballant molt els passos i els dits gelats no hi conviden especialment. Per sort en aquest cas, la via està molt assegurada i permet de reposar de tant en tant per escalfar-se les mans.
El tercer torna a picar de valent, sobretot a l'inici, després ja va afluixant i entrem en aquell punt de la Panxa en que sobrepassem el melic i el pendent es va suavitzant.
Després venen dos llargs molt fàcils que nosaltres enllacem en un de sol, amb un tram en ensamble.
Davant nostre, el Gorro Frigi és el contrast, completament farcit de cordades. Potser és que allà dalt hi toca el sol de tant en tant?
Ens sembla que el vent bufa de ponent, així que pensem en alguna via que pugui trobar-se a la cara est, i anem cap al Sentinella.
La Wagner és una via que feia temps que rondàvem, així que pensem que avui serà un bon dia per anar-la a provar (a sobre, ressenya del blog del Joan Asin). Però quan arribem a peu de via, el vent encara es mostra fort i insistent, molt més que a baix.
Almenys aquí la roca no està freda, i és tan o més bona que a la Panxa!
Al primer llarg, hi ha un pas que em va costar força de veure cap a la meitat, la resta és anar fent, però sense badar.
Almenys aquí la roca no està freda, i és tan o més bona que a la Panxa!
Al primer llarg, hi ha un pas que em va costar força de veure cap a la meitat, la resta és anar fent, però sense badar.
Al segon jo vaig passar tot l'A0 en A0, com pertoca, però el José Manuel va voler provar-ho en lliure i també va acabar fent A0. Diuen que és 6b, però el fred va impedir que pogués intentar-lo. La veritat és que no se li veia gaire color.
El darrer, en canvi, és bo de debò. Sostingut i vertical, amb un tram més dret on hi ha uns bons forats laterals sempre molt assegurat però amb els passos obligats en una roca de primera!
Amb un rappel de 40 m entre el Fusell i el Sentinella, tornem a ser al peu de la paret.
A sota he deixat una fotografia d'una cordada a la via, que vaig fer fa temps des del Barretet, on es pot apreciar molt bé la verticalitat de la paret.
5 comentaris:
Encara la vau encertar prou, llàstma de fred que la del Cabra és per gaudir-la, és una via de tarda a l'hivern, per si et consola amb el Joan B. hi vam anar una tarda d'estiu i ens vam torrar!! el primer llarg de la Wagner a mí també em va sorpendre, no l'esperava tan sostingut...i el segon, A-0!, per disfrutar com mai al tercer llarg, d'antologia!
El diumenge també va haver una estona que van caure 4 gotes. Podíeu fer al reves primer la Wagner que li toca el sol al matí i a la del Cabra després, que a la tarda li toca el solet, però ja veig que els de Berga sempre a la fresqueta, clar que com pujaves tan calent.
Vinga una abraçada
eiii. enhorabona!!
els hi tinc ganes a aquestes vies....es veu una roca de primera!
Aprofita a passar fred que m'estic recuperant del peu!!
La Panxa del Bisbe cau si o si aquest estiu!!!! ;)
Dues vies molt bones, Jaume, veig que les coneixes molt bé!!
Tens raó Mingo, encara que en el tema escalfor no et guanyo de cap manera! El problema va ser que la Wagner va sortir sense tenir-la pensada..., i també la vam cagar!
Lux, amb tu hi puc tornar el dia que calgui! I recupera't aviat, que se't troba a faltar a les parets!
Becki, hi ha unes quantes vies molt bones, a veure quina tries!
Publica un comentari a l'entrada