Anar al Verdon i no escalar-hi, és una mica com anar a Núria i no ficar el cap dins de l'olla...., així que, encara que fos només una mica, no podia deixar de fer-ho. Sobretot a la paret de l'Escalés, la més espectacular de les gorges.
Com que la carretera passa just per la vora del cingle, i per anar a la base de la paret cal caminar força, al peu de la majoria de les vies s'hi arriba rapelant des de dalt. El primer fa una mica de basarda, però després ja t'hi acostumes de pressa!
Per a les vies més llargues, amb 7 o 8 rappels ets baix, i tota la paret està plena de línies per baixar sense haver de fer gaires cues.
Però això de despenjar-s'hi des de dalt també ha fet que tota la part superior de la paret, la de millor qualitat de roca, estigui plena de vies curtes, de 2 o 3 llargs, i de dificultat molt diversa. De fet, moltes de les vies mítiques del Verdon dels anys 80 són vies d'aquest estil.
I d'això me'n vaig aprofitar. Portava una corda de 70 m i una companya amb molt bona voluntat, així que rappelant i després pujant assegurat per dalt, vaig poder fer diverses vies de 50 o 60 m de les que estan entre el mirador i la via de les Dalles, amb una dificultat sempre al voltant del V/V+.
I va ser una molt bona experiència que només ha fet que fer-me venir moltes ganes de tornar-hi, però amb la intenció de fer-ne algunes de les llargues, i començant per baix, com pertoca!
La roca és extraordinària, una calcària grisa d'adherència i forats, similar a la de la paret sud del Pedraforca, i les vies estan prou assegurades, sobretot en els trams difícils. A part de que es van trobant forats i fissures si cal.
Un lloc ideal per anar-hi en aquesta època!
2 comentaris:
Començar una via baixant és un xollo! i més si després et recuperen, però ja n'estaves segur que et recuperarien? jajaja!!!!
Doncs si, Jaume, un xollo total! Sobretot perquè comences a ran de cotxe! Potser per això va tant d'èxit el lloc....
Publica un comentari a l'entrada