La Baga total és d'aquelles vies que sense haver-hi anat, ja sabia que podria ser més o menys interessant, però que tindria poc compromís. Així que aprofitant que el Toni s'acabava de recuperar, vaig pensar que podia ser una bona opció.
Al final també se'ns hi va afegir el Petrus, conscient de que era un bon dia per anar-hi, ara fa dies que no plou, i la temperatura ja ha començat a pujar de manera que no fa mandra escalar a l'ombra!
Amb la bona ressenya del Xavi (a sobre), ens dividim la via en tres trams de 5 llargs cadascun, i li toca començar al Toni. La roca a l'inici està un pèl freda i patinosa i, anat tres, preferim fer els llargs de corda tot i que es podria pujar perfectament escalant alhora.
Després de 3 llargs fàcil, en venen un parell més on la paret ja comença a redreçar-se. Però és al sisè on ja trobem una tirada que fa que valgui la pena d'haver vingut!
La via se segueix molt bé, plena com està de ponts de roca, i va buscant les millors plaques i defugint les zones de més vegetació. Arribats al setè llarg, on hi ha el primer 6a, veig amb calma que es tracta d'un pas aïllat al mig d'una bona placa (a sota).
De fet, el tram central ha resultat ser el que té més continuïtat de tota la via, perquè després de les plaques, la via se'n va a sota d'un sostre en forma d'arc, que va resseguint per sota en dos llargs.
D'aquests llargs de sota l'arcada, el desè ens sorprèn. A la ressenya que portem el posa de 5b igual que l'anterior, però particularment el trobo força més difícil i sostingut que l'anterior, i fins i tot, que el de 6a!
Aquí es posa el Petrus al davant i, després de dues tirades d'enllaç, comença un nou festival de plaques compactes. Ja ens toca el sol, i aquí la roca és molt més adherent, recordant una mica les plaques de la cara sud.
El darrer llarg (a sota), és més espectacular que difícil, amb preses molt franques que permeten de superar els trams desplomats amb relativa facilitat.
Llavors ja només queda seguir l'agradable camí que baixa a buscar la pista on hem deixat el cotxe.
Realment una via dolça, de les que els francesos anomenen "escalade plaisir", amb prou llargs bons com per que valgui la pena! Això si, no em vull ni imaginar com deu ser després d'èpoques de pluja, perquè de terra en trobes a cabassos!
7 comentaris:
Ep Joan! l'heu ben encertat, des d'on estic escrivint sento la pluja que pica els vidres!! a veure si s'anima i fa una bona pluja. El Toni i jo si que sabem com és la Baga Total molla JuaJuaJua!!! mira que encara hi he de tornar.
Vaig pensar molt en tu, Jaume, mentre escalàvem. Amb el pilot de terra que hi ha per tot arreu, no vull ni imaginar-me com deu ser escalar-ho amb fang!! Una mica hi vam anar aquest cap de setmana en previsió...
Us heu avançat a l'època bona per fer-la, l'estiu. Feina feta!
Guapa i divertida per passar un bon dia, però no feia massa fresca??? aquests dies ha canviat molt el temps!!! els llargs centrals son guapos!
Déu n'hi do de la fresca que feia... Però aquests muntanyencs no s'espanten per res ;)
Com aquest dies no m'he conectat massa, ara em vaig posan't al dia. Felicitats a mi aquesta em queda pendent el tram més bonic.
Salut
Xavi, és que escalar a l'estiu a la teva comarca, ni que sigui a l'ombra és força dur!
Llorenç, la fresca va bé per anar-se aclimatant per empreses més exigents!
Petrus, molt queixar-te, però anaves per la via com un senyor!
Mingo, reserva-la per un dia que vulguis anar amb algú a qui no li agradi patir.
Publica un comentari a l'entrada