Després de força temps, aquest diumenge em vaig tornar a posar els esquís i, com que la neu no ve cap a casa, vaig anar a buscar-la a Tavascan.
Inicialment la intenció era més ambiciosa però, com sol passar sovint, finalment em vaig quedar amb l'ascensió a un cim bonic i senzill, com és el pic de la Coma del Forn. Una sortida que noa rriba als 1.000 m de desnivell.
El dia era gris i lleig, amb aquella llum difusa que fa que costi de distingir el relleu de les muntanyes nevades i saber si estàs pujant o baixant, però que també té el seu encant.
Amb el Certascan al darrera, començo a pujar per la vora del torrent contrària a les pistes d'esquí, però al final hi acabo anant a parar. Just abans de girar en direcció a l'estany del Diable.
En aquest moment encara no sé a quin cim pujaré, però ben aviat veig que les traces s'enfilen cap al Coma del Forn, i no n'hi ha cap en direcció al Campirme. No deixa de tenir la seva lògica, no té gens de neu al tram final!
El cel cada cop està més tapat quan enfilo les darreres pales (a sobre) i, quan arribo al cim, comença a nevar suaument.
Curiosament, he fet tota la pujada sol, però al cim m'hi trobo a la colla del Cegesquí que estan fent un curs i acaben d'arribar.
Quatre paraules, alguna foto (a sota, amb el Ventolau i el Mont-roig al darrera), i cap avall, que la neu està un pèl pesada i no vull córrer.
Però ha estat un bon retorn, al final la baixada ha anat prou bé i he recuperat aquelles sensacions tan satisfactòries que ens aporta l'esquí de muntanya!!
La ruta és ben coneguda, però si algú hi té interès, he deixat el track al wikiloc.
7 comentaris:
Que pelut està el tema de l'esquí de muntanya! suposo que amb bona neu i abundant haguessis trescat cap al Ventolau no? almenys però vas poder fer una bona i tranquil.la esquiada.
Molt bé Joan, al final t'has estrenat amb els esquís!
M'he quedat bocabadat. Diu que la trobada entre Hèrcules i Pirene va ser breu.
Breu i intensa.
La segona i tercera foto sembla que sigui un altra galàxia!
Jaume, realment pelut!! Però per aquí encara hi ha possibilitats. El Ventolau, no, que ja hi vaig anar fa poc, però el Certascan tenia molt bona pinta!
Xavi, un any i mig sense tocar-los..., fins i tot vaig haver de reaprendre a baixar!
Breu i intensa va ser l'esquiada que vaig fer, però no va tenir gaire de llegenda!
Pere, l'ambient en dies així és molt irreal. Hi ha llum, però costa d'endevinar el relleu i de notar el pendent... Baixant, vaig acabar una mica marejat!
El "meu" Pallars... com m'agrada!!!!!
Eiiii, Becki!! Et feia andorrana que pallaresa!!
Publica un comentari a l'entrada