Diiumenge vam anar a passar calor a la plana penedesenca, tot seguint un itinerari del llibre de caminades pel Penedès. Ara, amb l'eix Diagonal, Sant Quintí de Mediona és un lloc d'accés còmode, on ens vam trobar amb la sorpresa que no hi havia cap bar obert el diumenge al matí, i ens vam quedar sense esmorzar!
La ruta comença baixant a travessar el riu Mediona, per enfilar-se lleugerament fins l'altiplà de les Estoses, ocupat per conreus i alguna bosquina de pi blanc.
Després de la primera pujada, mentre caminem, la presència de Montserrat al nord anima una mica les perspectives.
Voltem el turó de Montpedrós enmig del bosc, i el camí ens porta al fondal de Valldellós, tancat per una potent barrera calcària. Antigament devia ser més ampla, de la que en queda una mostra amb la curiosa agulla de Valldellós.
Per travessar la cinglera, el camí aprofita una gran esquerda a la roca, anomenada el pas del Lladre, per on es passa amb sorprenent facilitat.
Enmig d'una vegetació espessa, caminem per la carena de la serra del Bolet en direcció al dissimulat turó de les Clivelleres. Un cim tan suau que costa de saber quan estàs al punt més alt.
Una forta baixada ens porta al castell de Mediona, encinglerat damunt el congost del riu Mediona. a partir d'aquí, seguim pel mateix congost, travessant diverses zones d'escalada, fins arribar a la clotada de les Deus, on 23 fonts alimenten al Pèlag Gran.
Aquí si que hi ha el restaurant obert,i aprofitem per parar a dinar, abans d'acabar d'arribar a Sant Quintí.
Resumint, la definiria com una volta irregular, que enllaça dues zones molt interessants, però travessant de manera una mica forçada àrees de conreu i de pi blanc, que no en tenen gaire d'interès. Una bona caminada, això si!
Al wikiloc hi podeu trobar el track.
9 comentaris:
Impresionat els dolls d'aigua de les fonts de Sant Quintí amb la sequera que tenim!! com a geòleg deus saber l'orígen d'aquesta aigua no?
Si, Jaume, és un sobreixidor del gran aqüífer anomenat Carme-Capellades, i que sembla que encara té molt bona salut!
La veritat és que la sequera és només superfícial, hem passat uns anys molt bons i tenim els aqüífers del territori ben carregats.
M'agraden els paratges penedesencs i aquesta volta es veu molt maca.
No fa gaires anys en vam fer una de semblant i el pas pel riu és el que recordo més, tot i que estava molt embrossat de manera que era difícil de seguir.
Sort que no us veu quedar a dinar al castell, que a nosaltres ens van "canar". L'únic que hi havia de bo al menjador era una reproducció del dibuix d'Alexandre de Laborde en que es veu les tropes franceses riu amunt.
Doncs quan vam passar per la vora del castell ja vam veure que hi havia alguna cosa, i per poc no hi parem! Però per temes logístics vam preferir acabar d'arribar...., encara sort!
aqueta agulla té algunes vies amb bastanta solera, primeres penedesenques!!!!
aqueta agulla té algunes vies amb bastanta solera, primeres penedesenques!!!!
Si, ja vaig veure els parabolts, i alguna tenia molt bona pinta! Ara, molt llargues no són, les vies.... I a la paret, també n'hi ha de bones?
Si, ja vaig veure els parabolts, i alguna tenia molt bona pinta! Ara, molt llargues no són, les vies.... I a la paret, també n'hi ha de bones?
pos no ho sé, si un dia torno a escalar, és quelcom q tinc pendent i ja ho faré saber.
Publica un comentari a l'entrada