Val di Mello: Schenun, Trapezio d'Argento i Piedi dell'Elefante

Amb la pluja i la neu instal·lades a les alçades, ens quedem algun dia per baix, a la Val di Mello, on fem diverses coses curtes.

L'Schenun és un clàssic que ja vam tastar l'any passat, i amb el Guti vam anar a les vies de més a la dreta, tot passant per la carretera de Bagni di Massino. El lloc és realment còmode i amb una aproximació nul·la des de la carretera, que permet de tastar l'adherència del granit mèl·lic i començar a veure de què va la cosa.

Perquè el Jordi pogués conèixer una mica com és l'interior de la vall i la filosofia de l'escalada de la zona, vam repetir una de les de l'any passat: la combinació Stomaco peloso i Alba del nirvana al Trapezio d'Argento. Alternant les tirades de manera que no em toquessin les mateixes, vaig poder gaudir escalant de segon el dur primer llarg, que continua sense cap assegurança en els primers 20 metres!

Després encara vam tenir temps d'anar a descobrir una petita joia: el Piedi dell'Elefante, (a sota, la resenya) situat a l'altra costat del riu del Sasso Remeno. Vam fer una via molt bona de quatre llargs que et porta fins al cim, i vam tastar alguna de les vies d'esportiva, on nosaltres no ens aixecàvem de terra.

Els dos llargs centrals són genials, tot i que et porten força al límit dels nervis, el grau apreta i les assegurances allunyen. I tot i que això és la tònica de la zona, no sé perquè, però no ens hi vam acabar d'acostumar....