29 de jul. 2010

Val di Mello (3) - Un pipistrello al sole al Brontosauro, i paret del Schenun

El tercer dia d'escalada a la vall, vam optar per fer alguna cosa diferent, i més curta. a la guia vam veure una raresa que ens va cridar l'atenció, una via al Brontosauro, tota per plaques d'adherència, 6b+ màxim i 6a+ obligat, però molt equipada. Una de les poques vies llargues cosides amb expansions de la zona, on vam pensar que podriem provar de fer grau per placa.

Mentre ens hi acostem, no perdem de vista la majestuosa paret del Monte Qualido (a sobre), farcida de vies que se'ns escapen.

El Brontosauro és una de les roques de la part baixa, i ben aviat som al peu de via. Un pipistrello al sole és una via fàcil de trobar, una línea d'espits puja recte al nas. 

El primer llarg marca 6b+, i el Mohawk l'encara amb ganes (a sota), però aquest grau en adherència no regala res i pateix algun petit problema menor... Quan em toca a mi, pujo escalant només entre els A0's, que el tema em supera.

Tots dos ens mirem astorats la via de l'esquerra, La risposta de Bakunin, d'una dificultat similar però només amb un parell d'espits per tirada....
El segon llarg em toca a mi, la ressenya marca 6a+ i el trec força bé, amb un equipament generós que ajuda psicològicament a pujar amb confiança. Es nota el punt menor de dificultat que té el llarg.
Després d'un llarg intermedi, el darrer també marca 6a+. Em torna a tocar i el provo, però aquest és molt més dur i mantingut i a la meitat l'hi deixo al Mohawk.

Ell tampoc ho passa massa bé, però al final se'n surt i arribem a dalt. Però arribem a dalt amb la consciència de que la dificultat de les plaques d'adherència de la vall ens supera per totes bandes i que més val que retornem a les fissures!
Fora de la Val di Mello, a l'anomenada Val dei Bagni, pujant a Bagni dei Massino, hi trobem la paret del Schenun, que ens ajuda a recuperar les bones sensacions.

També són plaques d'adherència, però tan l'equipament com el grau són tota una altra cosa.
Aquí fem una parell de vies d'uns 150 metres cadascuna, La coda del dinosauro i Vietato vietare. Unes vies molt agradables, amb trams de fins a 6a+ que ens surten força bé.
Cal dir que aquestes vies, contràriament al tot el què havíem fet fins ara, tenen aproximació 0, ja que el cotxe s'aparca en un replà situat a peu de via....

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Renoi amb les plaques, ara hauries d'aprofitar l'entrenament per anar a la Pedriza!!

Mohawk ha dit...

Jaume, el que hem de fer és aprofitar aquest coneixement per no tornar-nos a posar a fer plaques, ja, ja, ja....

I Gatsaule, no em treguis el plus del primer llarg, que a la ressenya ho diu ben clar -> 6b+ :P :P :P Això si, l'últim llarg digne d'oblidar!!! :P :P

Gatsaule ha dit...

Jaume, m'hi vols acompanyar a la tardor? Ara hi fa massa calor....

Mohawk, ja ho he arreglat! Tot i que més o menys deu ser el mateix... I no em critiquis les plaques, que són genials!