Diumenge vam buscar un objectiu més relaxat però no menys interessant: el pic de Thoumasset. Un cim de l'Arieja, però amb un còmode accés des d'Andorra, que ja vam intentar fa 5 anys. Llavors, el el mal temps ens ho va impedir.
El camí surt del Serrat, o d'una mica més amunt, en el punt on normalment deixem el cotxe a l'hivern per pujar al Serrera, i enfila amb molta calma la vall de Rialb. A l'alçada d'una cabana de pastors, deixa la vall principal encapçalada pel pic de Font Blanca (a sota), per desviar-se a la dreta cap el port de Siguer.
El camí surt del Serrat, o d'una mica més amunt, en el punt on normalment deixem el cotxe a l'hivern per pujar al Serrera, i enfila amb molta calma la vall de Rialb. A l'alçada d'una cabana de pastors, deixa la vall principal encapçalada pel pic de Font Blanca (a sota), per desviar-se a la dreta cap el port de Siguer.
Al port de Siguer parem un moment. Aquí ja veiem el nostre objectiu, a l'altra costat de l'estany Blau. No sabem massa per on s'hi puja però ens refiem del recorregut dibuixat al mapa de l'Alpina i ho encertem, tot i que acabarem fent la travessa de la cresta.
El camí baixa a l'estany i el voreja per la riba esquerra, ran d'aigua, sempre molt agradable.
Després comença una pujada forta i constant, a buscar el coll de més a l'esquerra, sense camí però seguint algunes fites.
Ben aviat som al cim, on ens sorprèn la visió del vessant nord del pic de la Serrera (a sota), amb l'estany del Solanet. Un vessant abrupte que contrasta amb l'andorrà, més esquiable.
El Thoumasset és un molt bon mirador. Darrera de l'estany blau, que fa honor al seu nom, hi tenim el Font Blanca i la Pica d'Estats. Més enllà, veiem els cims per on vam caminar ahir, on destaca la piràmide del pic de Lavans, que ens apuntem com a futur objectiu.
Per baixar, seguim la cresta cap al sud, evitant per la dreta o l'esquerra algunes dificultats, fins arribar a la segona collada. D'allà, una tartera incòmode ens retorna a l'estany, i al camí de pujada.
Més avall he deixat el mapa del recorregut, i el track, al Wikiloc.
7 comentaris:
Jo fa molts anys vaig fer nit al refugi de Rialb per arrecerar-nos de la tempesta que ens va sorprendre quan intentàvem el Font Blanca! Una zona preciosa.
Fa un parell d'anys vàrem fer la mateixa ruta a l'hivern, també molt interessant. Vam intentar fer una volta circular, baixant des del cim cap a l'estany de Soulanet, però aquest vessant és molt dret i no vam trobar un pas fàcil per descendir del cim a l'estany. Vàrem fer el retorn igual que vosaltres.
Ep Joan, no pares! a veure si podem rependre les tardes Montserratines, com ho tens dilluns?
Fa poc també hi vam ser, i ens va sorprendre molt. És un cim preciós i solitari.
Vam fer una ruta lleugerament diferent: al port de Siguer vam seguir la cresta fàcil a la dreta fins al Pic de del Port de Siguer, i des d'allà seguint la cresta una mica més esmolada però també fàcil fins al Tomasset.
Porquet, fa gràcia perquè l'altra vegada que vam intentar aquest cim, també ens vam haver d'arrecerar d'una tempesta....
Xavi, nosaltres volíem tornar pel port de Banyell, seguint la cresta, però en un punt no ho vam veure clar i per això vam tirar avall per la tartera.
Jaume, segur que si, però encara no he acabat les vacances del tot!
Marc, ja he vist la vostra volta. Llàstima no haver-la coneguda perquè llavors potser ens hauríem atrevit a baixar per la cresta. O a pujar-hi... És l'efecte vacances, que no et deixa estar al corrent del què fa la gent!!
Oh, aquest el tinc en ment, aixi que m'ha anat molt bé la teva piulada!!!! Merciiii!!!!
Aquest t'agradarà, Becki, és del teu estil: bonic i solitari!
Publica un comentari a l'entrada