Aquest divendres, el José Manuel m'ha acompanyat a fer la primera escalada de l'any a Catalunya. Després de passar el cap d'any a la Provença i tastar lleugerament el magnífic calcari que hi tenen, ha tocat tornar a casa.
I no es pot dir que l'estrena hagi estat una via senzilla, perquè a aquesta obra mestra dels germans Cerdà se la pot batejar de qualsevol manera menys senzilla. Després d'haver-la escalat, costa entendre com a finals dels anys 50 es podia obrir una via així amb els mitjans d'aquella època! Però afortunadament pels escaladors actuals, les coses han canviat una mica....
Per arribar-hi, des de la cara est de la Bessona, cal remuntar la canal que forma amb la Vespa, fins un collet evident.
El primer llarg impressiona una mica, veiem un burí a la vora d'un llavi (on cal portar un camalot del 3 o del 4 per millorar la protecció),i ben poca cosa més. Però el José Manuel ho té clar i, tot i els consells del Picazo que no és una via recomanable (ens l'hem trobat a la portella), tira decidit cap amunt.
Al final ha pogut posar alguna cosa al llavi, i aprofitar algun vell burí. Fins i tot hi ha un parabolt, 5 o 6 metres abans de la reunió, que permeten de fer amb més confiança el pas més difícil del llarg, a part de la sortida del llavi.
Com que és la primera vegada que escalem junts, intento fer-ho bé. Pujo bé el primer llarg (és dels que no hi ha color si vas de primer o de segon) i ataco el segon. Els dos llargs següents són curts i els enllaço en un de sol d'uns 40 m.
La principal característica d'aquest segon llarg, són els dos trams que antigament es feien en A1 i que ara hi donen 6a/A0, amb 3 o 4 burins cadascun. El pas clau és a la sortida del darrer burí, delicada i amb preses petites, i improtegible fins a la reunió. I no és precisament IV...
Almenys les reunions estan reforçades amb algun parabolt!
El darrer llarg és el típic bombo montserratí, un desplom de 4 burins que passem en A0 (tot i les grans preses que té). De fet, la via va més per l'esquerra, però sortim pel dret aprofitant el darrer llarg de l'Aromes.
Arribant a dalt veiem una cordada apurant l'aresta Brucs de l'agulla de l'Arbret, una de les poques cordades que divendres vam veure per Agulles!
Un rappel de 30 m ens deixa a la bretxa entre les Bessones, i un altre pel vessant nord de 15 m, que fem directament des d'un arbre, al camí. Ja només queda tornar amb la sensació d'haver aprofitat el dia escalant una via curta, però que ens ha deixat una molt bona sensació!!
11 comentaris:
Felicitats, aquesta es una 5 estrelles!!!
Molt bona estrena d'any, quin clasicoman estas fet!!
Enhorabona per aquesta clàssica. No vau trobar un pont de roca providencial a la primera tirada?. Encara que sembli raro jo només he fet el primer llarg, un dia després d'escalar varies agulles, ens quedava una mica de temps i el col.lega em va dir que aquesta primera tirada era molt guapa i tenia raó és de les que et deixen amb un bon subidón, llàstima que es feia fosc pq la continuació és veia més difícil, però mes tranquila de coco.
El divendres alguns treballavem. Salut i bon any, figura
Una via molt guapa, felicitats!
Quan la vaig fer l'any 1982 vaig vibrar de valent a la primera tirada! No vull ni pensar en els primers ascensionistes!!
Tinc apuntat que vaig posar un friend del #3 (dels de braç rígid) al llavi, després hi havia un burí. Després vaig llaçar un parell de merlets i vaig posar una flor de pitons abans del segon i darrer burí. I també vàrem sortir per l'Aromes!
M'has fet recordar que aquesta és una de les vies que no m'importaria repetir :)
Bona vía i bon inici escalatori de l'any..
( a Catalunya.. of course.. !! )
boníssima via!!!...i en picazo només li molen les vies si son seves...ni putu cas!!!ENDEVANT SEMPRE!!!!
Carai bona manera de començar l'any enhorabona.
Mohawk, estava segur que també l'havies fet!
Josep, Laura, en clàssiques com aquesta t'adones de com estaven de forts els antics!
Mingo, tan la primera com la segona et deixen el cos arreglat! I recordo el pont de roca....
Petrus, nosaltres vam trobar a faltar no haver portat un friend gros, però el linkcam vermell va entrar força bé en un lateral del llavi.
Gràcies, Pekas, fem el què podem!
Paca, doncs una mica de raó si que tenia el Picazo...
Si, Joan, no ha estat malament. Ara a veure com continua!!
Enhorabona Joan!
uf...recomanable o no....aquests burins...fan una mica d'angunia ja! aixó si..sembla una bona manera de pujar a la Bessona inferior!!! merci per la piada! l'apunto!
Gràcies, Jaume! A veure si en fem alguna ni que sigui alguna tarda d'aquí a un parell de mesos...
Llorenç, més aviat diria que és una manera relativa de pujar-hi..., però amb el teu nivell, pots anar on vulguis!
Publica un comentari a l'entrada