13 de gen. 2011

Caminant pel Solsonès, una volta entre el Miracle i Riner.

Aquest diumenge es va llevar gris i tapat, un bon dia per anar a caminar per aquestes terres de secà del baix Solsonès, entremig de turons esgarriats i velles ermites.

Caminar per aquests verals també tenia un valor afegit: la possibilitat d'anar a fer un bon dinar al Forn de Su, que mereix una visita per ell mateix.

La ruta la vam començar al petit nucli de Freixinet, seguint un itinerari que han senyalitzat fa poc i que l'enllaça amb el santuari del Miracle. L'època triada per fer-la ha estat un encert, amb els conreus de cereal que ja despunten de verd.

El camí és ben agradable i no fa patir massa pel desnivell, un camí que convida a la conversa i al gaudi tranquil. Prop del santuari del Miracle, ens saluda al pas una curiosa creu de terme força malmesa pel pas del temps.

I en un turó de la vora, hi trobem una gran llosa sepulcral com si fos un altar, que la gent anomena "el dolmen".
Des del Miracle girem en direcció a Riner. Aquí l'itinerari travessa els boscos que es van cremar l'any 1998 i s'aprecia com s'han anat regenerant. Els roures han rebrotat i neixen algunes pinasses, però encara falta molt temps per tornar a tenir uns boscos que es mereixin aquest nom.

El temps es va comportant, i ens trobem al mig de les dues masses d'aire. Al sud s'endevinen les puntes de Montserrat, banyades pel sol, mentre pel nord van passant nuvolades de tempesta, que es transformen en un bonic arc de Sant Marti cap al migdia.
Des de l'aiguabarreig amb el riu Negre, que baixa de Solsona, pugem fins a la torre de Riner, ferma i espectacular dalt del turó, amb una interessant vista panoràmica, on s'acaben les rutes senyalitzades.

Per tornar a Freixinet anem a buscar la pista de Casamartina per un camí que s'enfila mig perdut per la carena, i ben aviat retrobem el camí d'anada. En total, amb una mica més de quatre hores fem el tomb sencer.

A sota deixo el mapa i, al wikiloc, el track del recorregut. No cal dir que al Forn hi vam menjar de meravella!

5 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan,

Aquesta passejada sembla interessant. També es deu poder fer en BTT oi ?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Aquest espais dels Solsonès, oberts, lluminosos, farcits d'ànima del país, m'encanten.
A més, aquesta "l'has feta" a la meva actual mida. Ara vaig al Wikiloc i a anotar el Forn de Su.

Gatsaule ha dit...

Joan, amb bicicleta no tindràs massa problemes, aquest és un escenari ideal per anar-hi! Això si, hi ha trams de corriols que et faran treballar una mica.

Xiruquero, no te'l perdis el Forn. El menú degustació et satisfarà sobradament després de la caminada, i t'omplirà l'ànima com cap altre cosa!

Pere de can Peret ha dit...

Una volta ben bonica i pel que sembla mes assequible. El forn de Su si que l'he provat i té de dir que vaig sortir ben satisfet!

Gatsaule ha dit...

Pere, si coneixes el Forn, ja has tastat el millor de la ruta!