Aquesta via del serrat de les Garrigoses ja hi volíem anar al desembre, per poder fer-la sencera. Des de l'u de gener la feixa de sota el camí ja està tancada, així que hem hagut de deixar els dos primers llargs per més endavant, alguna tarda d'estiu, potser. Farem el mateix que van ressenyar els Escalatroncs (a sobre).
Però la resta continua oberta fins el 28 de febrer, així que amb la Lu vam pensar que podia ser una bona via per comprovar el seu estat de forma i de recuperació.
L'Aranya té una aproximació realment curta, i trobar-la no té cap problema, amb una pintada enorme al peu de la via que assenyala el camí. El començament es veu brut i ple de vegetació, però només ho sembla, els passos són nets i més difícils del què aparenten.
No hi ha gaires assegurances fixes, però les possibilitats d'autoprotecció són enormes, així que la Lu no té gaires problemes per arribar a la primera reunió.
Les vies d'aquests serrats totes s'assemblen una mica, sobretot en el sentit de que no semblen vies montserratines: moltes possibilitats de posar material, irregulars, perdedores...., sempre interessants!
El segon llarg continua vertical, amb un parell de trams molt bonics i poc protegits. Potser per això, una cordada que puja al darrera decideix tirar avall a la reunió intermèdia. En canvi, el tercer, és molt menys interessant. Un curt ressalt fàcil et deixa a la feixa, on cal caminar i grimpar cap a la dreta fins una fita, on es fa reunió d'un espit.
El quart, tot i la seva irregularitat, és molt divertit. Es tracta d'anar flanquejant cap a la dreta, pujant ressalts cada vegada més difícils, amb una arribada a la reunió que cal fer amb calma (a sota). Nosaltres vam enllaçar els llargs 4 i 5 de la ressenya, uns 60 metres justets.
A la Lu l'hi va tocar el magnífic diedre del penúltim llarg, un diedre completament desequipat que em va agradar molt. Per fer reunió, cal passar de llarg una instal·lació antiga i continuar uns metres més amunt.
Després, un parell de bombos de grans preses que es fan molt bé en lliure, et porten a unes plaques finals més senzilles, amb una roca molt bona. Tot i que és evitable, la placa final és genial. Nosaltres la vam fer en lliure tot i que no està gaire assegurada, i va ser la cirereta del pastís!
Per baixar vam fer el què tothom descriu, 3 rappels, camí cap a l'oest i desgrimpada de la canal, fins trobar un curt rappel que et deixa al camí. Però se'm fa estrany que no es pugui baixar caminant...
Amb aquesta agradable escalada, on no vam passar massa fred tot i el dia que feia, he arribat a l'entrada d'escalada número 300 del blog, ara que fa cinc anys que el vaig inaugurar, tot i les 3 lesions que he patit entremig. Només és una xifra, però representa moltes coses!
14 comentaris:
Moltes felicitats per les 300! son moltes il.lusions, projectes, pors, i alegries...
La via, interessant, sobretot el 2 llarg poc equipat, i el magnific diedre desequipat!
Feliçitats!
La via la vaig fer al Novembre i la vaig disfrutar "com un enano".
FELICITATS pels 300 i molt content d'haver-ho compartit, encara que només sigui una via, a veure si a les 300 següents en compartim més.
Jo aquesta via l'he fet varies vegades però mai els dos llargs de baix, i volia anar abans de 1 de març que és el que posa a llista. Clar que tu ho tens mes clar, jo hagues anat amb tota la tranquilitat mirant la llista que surt publicada al gencat.
Veig que vau disfrutar! Enhorabona pel post 300!!! com be dius, això no vol dir res, però vol dir molt!
Estic content d'haber-te acompanyat en algunes de les teves aventures, fins la propera!
Ei enhorabona per tota l'activitat, a veure si en comprartim alguna de les properes.Records
Enhorabona per l'efemèride. Que continuï la festa!!
Salut i a continuar tibant en 300 més
Gràcies a tots, però em sembla que més o menys estem en el mateix carro...
Llorenç, totalment d'acord amb el què comentes de la via! Tot i que el darrer llarg també em va agradar.
Karles, és això mateix, una via per gaudir-la!
Mingo, els dos llargs de sota els podem fer qualsevol tarda, quan comenci a allargar el dia....
Jaume, va anar realment bé. Això si, abrigats a les reunions.... Em va agradar de reveure't, ja tinc ganes de llegir què vau fer per Agulles!
Joan, a veure, que encara no n'hem fet mai cap!
Eduard, això mateix, que no pari!
Joan B, a veure si tornem a coincidir en les properes....
UI!
Un honor compartir l'escalada 300!! Felicitats!!
em sap greu haver-me deixat la camara per immortalitzar-ho!
i res ara per les properes 300!
i guarden alguna ;) que sempre ho passem en gran!
una abraçada!
Una bona via, felicitats!
Jo tinc pendent fer la part superior, on vàrem seguir per l'OuComBalla.
Lux, no diguis mentides! Ja sé que en volies ser la única protagonista....
Ara, a preparar la pròxima!
Pere, suposava que un montserratí com tu l'havia d'haver fet per força!
Ostres, felicitats Joan!!! Felicitats i gràcies, perquè 300 entrades d'escalada al blog, són 300 entrades que podem consultar tota la resta d'escaladors!!
Bona activitat per fer el 300 aniversari... ( ara ...aixó que per cada 100 activitats..una lessió... ummm.. interesant.. consultaré aquesta nit els meus documents sobre cabála y alquimia a veure que trobo..;-)))
A continuar disfrutant... i escalant.. ,-)))
Gràcies, Raquel, espero que alguna et sigui útil algun dia!!
Pekas, a veure si les teves càbales em donen una solució, potser serà la manera....
Publica un comentari a l'entrada