26 de des. 2010

Malanyeu nadalenc, via Neusnidó

Després de força dies de pluja, el divendres es va llevar ben serè, i vam poder aprofitar per anar a Malanyeu amb el Toni. La roca encara regalimava aigua, l'aire era fred i les pluges del dijous a la tarda es reflectien amb neu a la muntanya. El Pedraforca des de Malanyeu, tenia aquest aspecte tan impressionant (a sota).

La via escollida va ser la Neusnidó (a sobre, ressenya dels Escalatroncs), una via que va patir d'una certa polèmica després de la seva obertura, feta el febrer de 2009 per en Joan Baraldés. Si que és cert que la via trepitja uns metres de la Savinot feréstec i de la del Senglar, però sense voler entrar en discussions, penso que l'Amadeu faria una gran aportació als que ens agradaria recórrer les vies més clàssiques, com la Nadal, la Senglar o el Viatge per la pura delícia, si marqués una mica el seu traçat encara que fos només amb alguns ponts de roca ben visibles.

El mes de gener passat ja ens hi vam embolicar en aquesta via, tot buscant la via del Senglar o la Nadal, i un petit incident ens va fer plegar. La Neusnidó permet d'escalar per un pany de paret magnífic, que fins llavors estava totalment oblidat. Ara que hem fet la via completa, només puc dir que m'ha agradat molt, és com una mena d'Stoc de coc, però més difícil i sostinguda, i amb algun pas ben original.
Tot i que vam arribar-hi tard, vam comprovar que a les 10 del matí encara no hi toca el sol, a Malanyeu, però com que volíem arribar a dinar a casa, ens hi vam posar igualment. La roca no estava precisament calenta, però arribar amb els dits balbs al bombo de 6a+ va ser una bona excusa per fer-hi un pas d'A0!

El sol va acabar arribant, i el Toni ja va poder gaudir d'una temperatura molt millor quan va pujar!
De fet, la temperatura va pujar tant, que al segon llarg vaig sortir en màniga curta. El recordava dur de l'altra vegada, però aquest cop me'l vaig agafar millor i no em va caldre posar-hi cap peça. És un llarg que comença  per una bona placa equipada amb ponts de roca, per marxar després cap a la dreta a buscar una fissura evident, on es poden reforçar les assegurances.

Com que portàvem poques cintes, vam fer reunió intermitja a la instal·lació penjada de la via Rock suave. Algun dia vindrem a fer la tirada sencera, segur que serà una gran experiència.... N'ha de sortir un llarg ben contundent!
El tercer llarg és molt vertical i, vist des de sota fa un cert respecte, però la veritat és que està ple de forats magnífics i es deixa pujar molt bé. Cap al final, la dificultat augmenta, però el secret consisteix en no anar a buscar la llaminera fissura de l'esquerra, que et deixa descol·locat, si no en seguir els parabolts pel bell mig de la placa. Allà hi trobarem les preses justes però suficients per sortir-ne ben parats, i sense haver de fer cap A0!
El darrer llarg fins al cim no té tan bon aspecte com els altres, però a mi em va agradar molt. Hi ha una placa de forats petits molt bona, que es pot escaquejar per la dreta, però la sortida a través d'un desplom amb savina, és genial i molt ben trobada!

La via està equipada per rappelar, però és molt més aconsellable de continuar per la cresta cap a la dreta on, després de cinc minuts, s'arriba a una pista que et retorna al cotxe en un còmode descens, tot fent un petit tomb per les obagues de Malanyeu.

10 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan,
Me'n alegro que aquest segon intent a la via us hagi anat bé . Quan sents que la via agrada recompensa la molta feina que comporta equipar. Personalment crec que el 3r. tram és el millor, i en el quart hi ha el pas del sostre molt guapo i assequible, tot i que sembli difícil.
salut i bones festes

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan! una via que s'ha de treballar i en que la verticalitat és mantinguda! la tinc abandonada per una "crisi moral", el segon llarg em va fer tirar avall...i això que venia d'encadenar el primer llarg...

Gatsaule ha dit...

Joan, és una molt bona via. M'han quedat ganes de tornar-hi fent el segon llarg tot d'una sola peça!

Jaume, ho acabo de llegir. No passa res, la via no es mourà,i encadenar el primer llarg te molt de mèrit!

lux ha dit...

Bones!
Carai entre la piulada d'en Jaume i aquesta...
haure d'anar-hi ben mentalitzada!
Felicitats!!
Malanyeu és un bon lloc on tenir feina pendent!

Gatsaule ha dit...

És una bona via, Lu, plena de plaques de les que t'agraden. No facis molt cas al Jaume....

Pekas ha dit...

Bueno..bueno.... s'impossa una nova visita al "oblidat" ( per part meva) Malanyeu...

Bones víes...bons racons i millor 2011...!!! :-)))

Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

Non stop, com sempre i donant ideies...La foto del mas m'ha agradat molt, acollidora però hivernal...

Una abraçada

Gatsaule ha dit...

Pekas, doncs ara és la millor època per Malanyeu, encara que et quedi una mica lluny.... Molt bon any, també!

Molts records, Miquel! A veure si en fem alguna algun dia!!

Llorenç ha dit...

Bones! nosaltres també la vam fer abans de nadal...porto una mica de retràs!!! je je ej...i es cert que la via es bona i ben trobada! i la placa del 3 llarg mantinguda!

Gatsaule ha dit...

Doncs espero amb ganes la teva piulada, escalador atrafegat!!