Serrat-Torras a la Roca del Corb

Darrerament he llegit per aquests blogs algun intent de definir el què és una via blogger, que si l'equipament, que si surt x vegades pel móns bloggero,... Com que una demostració sempre és millor que una definició, puc assegurar que una via blogger és: aquesta, la Serrat-Torras. Ho té tot: aproximació ràpida, assegurances abundants, bona roca, una mica d'artifo i surt publicada en infinits blogs.

També es nota que aquesta via va tenir un boum d'escalades en una època determinada, i ara s'esllangueix lentament..., tal i com es veu en el camí d'accés! Un altre aspecte de les vies blogger!

Amb el Toni no hi havíem anat i, com que és una de les poques vies que em quedaven per fer del llibre dels iaios, aquest dimecres a la tarda hi vam anar. De ressenyes en trobareu un munt, a sobre hi he posat la d'Onaclimb, que és força encertada.

El primer llarg és estrany, però es fa bé, i el lliure es pot apurar molt més del què sembla. Tant al flanqueig com al diedre hi ha molt bones preses! I com que està cosit....

El segon, en canvi, és una meravella. Un esperó curt i vertical, ple de preses menudes però cantelludes, que es deixa fer amb tranquil·litat (a sobre).

El tercer comença amb un tram senzill però una mica trencat, fins a un bombo molt marcat. Aquest llarg també està molt assegurat, però on més desploma, un estrep no hi va malament. A la sortida del desplom, la sortida en lliure es fa amb molt bona presa.

Finalment hi ha un darrer llarg de tràmit, que nosaltres vam enllaçar amb el tercer sense massa més problema que un cert ròssec de la corda.

El retorn es pot fer rapelant, o com vam fer nosaltres caminant a l'esquerra fins una torre d'alta tensió, i després a la dreta fins trobar el camí del Monestir.