1 de jul. 2010

Serrat-Torras a la Roca del Corb


Darrerament he llegit per aquests blogs algun intent de definir el què és una via blogger, que si l'equipament, que si surt x vegades pel móns bloggero,... Com que una demostració sempre és millor que una definició, puc assegurar que una via blogger és: aquesta, la Serrat-Torras. Ho té tot: aproximació ràpida, assegurances abundants, bona roca, una mica d'artifo i surt publicada en infinits blogs.

També es nota que aquesta via va tenir un boum d'escalades en una època determinada, i ara s'esllangueix lentament..., tal i com es veu en el camí d'accés! Un altre aspecte de les vies blogger!

Amb el Toni no hi havíem anat i, com que és una de les poques vies que em quedaven per fer del llibre dels iaios, aquest dimecres a la tarda hi vam anar. De ressenyes en trobareu un munt, a sobre hi he posat la d'Onaclimb, que és força encertada.

El primer llarg és estrany, però es fa bé, i el lliure es pot apurar molt més del què sembla. Tant al flanqueig com al diedre hi ha molt bones preses! I com que està cosit....
El segon, en canvi, és una meravella. Un esperó curt i vertical, ple de preses menudes però cantelludes, que es deixa fer amb tranquil·litat (a sobre).
El tercer comença amb un tram senzill però una mica trencat, fins a un bombo molt marcat. Aquest llarg també està molt assegurat, però on més desploma, un estrep no hi va malament. A la sortida del desplom, la sortida en lliure es fa amb molt bona presa.

Finalment hi ha un darrer llarg de tràmit, que nosaltres vam enllaçar amb el tercer sense massa més problema que un cert ròssec de la corda.

El retorn es pot fer rapelant, o com vam fer nosaltres caminant a l'esquerra fins una torre d'alta tensió, i després a la dreta fins trobar el camí del Monestir.

13 comentaris:

Llorenç ha dit...

je je je!!! ara j hi has anat!!! Pensava que no hi baixaries mai per aquestazona!

ara a fer la "Els maldecaps de la Lourdes"!!! está més a l'esquerra i el camí d'aproximació no está tant brut com en aquesta!!! je je je!!!

per cert..no es blogger!!!

Llorenç ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eduard ha dit...

Per mi una via blogger és aquella que compleix almenys quatre de les següents característiques:
-Grau moderat
-Entre 100 i 250 metres
-Exposició baixa
-Compromís baix
-Generosa en l'equipament
... La Serrat Torres és 100% blogger, hehehe

Mingo ha dit...

Enhorabona. Això d'una via blogger no ho havia sentit mai.

Iban Bessa ha dit...

via blogger? jo sempre n'havia sentit a dir love climbings
http://realitatapart2.blogspot.com/2008/09/love-climbing.html

salut!

Mohawk ha dit...

Em sembla que estem confonent termes, eh! Ja, ja, ja...

Recordo que la via dels Incrèduls (Montrebei) és una via blogger, ja que surt a força blogs... i no és precisament love cimbing

Jefe!, ja saps que tens una via dedicada a St. Llorenç, no? ;)

Joan Baraldes ha dit...

Jo, les vies d'aquesta zona encara les tinc totes pendents. Un dia ens hi varem acostar i l'aproximació tant "punxeguda" ens va fer marxar i cercar una nova via !!
Hi haurem d'anar

salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Imagina si és via Blogger, que quan hi vaig anar ens vàrem trobar amb el Mingo!! una via ben encertada i maca, fa dies que tinc pendent la del seu costat, la Puigarnau-Espunyes...

Gatsaule ha dit...

Llorenç, tens raó en que no és blogger, la vostra. Però tal i com està quedant el camí, aviat costarà saber com s'hi arriba! És increïble com ha crescut la vegetació....

Eduard, això que dius tu és love climbing. Blogger és una mica diferent! Hi ha vies blogger que no són fàcils....

Mingo, això és que no està a la última!!

Ei, Ivan, penso que no són ben bé el mateix. L'enllaç que comentes està molt bé, però fixa't que hi ha vies que no han sortit mai a cap blog.

Mohawk, el dia que et dediqui una via ja em pensaré molt bé el nom, també!! Ja en parlarem algun dia que t'estigui assegurant.....

Joan B, les tres vies que hi he fet m'han agradat, però ara el camí és bastant emprenyador! A veure si fent-ne propaganda la gent el va netejant...

Jaume, a tu que t'agraden les xemeneies, la Puigarnau segur que la gaudeixes molt!!

Iban Bessa ha dit...

joan, em referia a la descripció que en fa l'eduard, hi ha molts altres blogs amb vies on s'hi sua moltíssim, sinó mireu el blog del piju o el pastes, aquí ves al lloro, etc...

salut!!!

Eduard ha dit...

Hehehe, love climbing pensava que eren a les que portaves a les noies que et volies lligar ;)

Blogger en el sentit que són vies que és repeteixen molt als blocs... Segur que, les del Piju o les del Pastes no són bloggers, que només surten a uns pocs blocs.

Mohawk ha dit...

No home!, no t'ho prenguis malament, ja, ja, ja... a més ja et vas venjar anticipadament a la Desiré! :P :P :P

Gatsaule ha dit...

Ivan, m'agrada veure que estem d'acord!

Eduard, aquestes coses fas? A mi no se m'acudiria mai!!

Ei, Mohawk, ara entenc la venjança teva!