Els berguedans, normalment, solem pujar a la Tossa d'Alp pel vessant sud. Però aquest dissabte vam travessar el túnel per anar-hi tot fent una volta per les obagues desconegudes del vessant nord. No és difícil d'entendre que, a l'estiu, els vessants ombrejats són més agraïts a l'hora de caminar
Vam agafar el camí que surt directament del poble d'Urús, i puja a buscar la carena que s'enfila directament cap a la Tossa. Ben aviat s'arriba al coll de Mirabò, on cal seguir un corriol marcat com a PR que marxa planejant cap a la dreta. El camí, de forma sorprenent, ben aviat baixa cap al torrent i passa per la font Llebrera.
L'itinerari puja per la vora del torrent de Fontllebrera, de manera molt suau fins a coll de Jou. Aquí ja deixem la solitud del vessant nord per trobar-nos tot de gent que fan la volta senyalitzada dels Cavalls del Vent, i no tenim pèrdua possible fins a la Tossa d'Alp.
Aprofitant el refugi de niu de l'Àliga, situat al mateix cim, fem la cervesa i tornem seguint la carena oposada, clarament en direcció nord-oest, sense camí clar, seguint l'itinerari més evident i algunes traces de corriol i algunes fites oblidades.
Retrobem els espais solitaris, i ben aviat ho comprovem al topar-nos amb un gran ramat d'isards que pastura tranquil, lluny de la gent. Quan s'adonen de la nostra presència, comprovem com, abans de córrer a amagar-se, les femelles alleten als petits.
Després ja només queda seguir baixant per la carena, buscant el millor itinerari possible i mirant si veiem algun moixeró amagat en l'herbei. Amb el que si que ens topem és amb uns imponents pets de llop, que fan goig de veure!
Més o menys a l'alçada de Comaoriola, el bosc es va fent més espès i baixem a la dreta per trobar el camí de la font de la Tosa, que ens retorna al coll de Miralbò i al cotxe, enmig de llamps i trons.
Aquesta ruta d'unes 5 hores en total i uns 1.500 m de desnivell, la podeu veure al mapa de sota i al wikiloc.
7 comentaris:
Una excursió ben bonica, si senyor.
Precisament no fa gaire pensava en la Tossa d'Alp, que fa temps que l'enyoro, però hi aniria des de Coll de Pal, pel Serrat Gran i tornant per Comabella, tot plegat un terç del desnivell que has fet.
Ostres, quin pet de llop!
Pujar al Tossa sempre és agradable, sobretot ara amb el refugi obert! I la volta que proposes des del coll de Pal, és la que feia sempre amb els pares a principi de temporada, per anar a collir xicoies....
Una sortida ben bonica però crec que la proposta del Xiruquero està més “potable” per la meva forma física.
Aquest cap de setmana varem anar a la Serra del Verd i en el prat de la carena i havia unes corrues de bolets de color marró fosc i cama prima. Suposo que son els de la foto del teva entrada però no ho sabia del cert..
Pere, doncs va ser una llàstima que no en fessis una bona collita, perquè en truita estan molt bons!!
Una bona volta! La baixada per les Pedrusques costa una mica de trobar, si no ho coneixes. També hi ha l'opció de baixar per Coma Oriola, però no és tant bonic.
I la que fa anys que no he fet, és la pujada des del mirador del Rebost, pujant per la "Cavalls del Vent" i baixant per sota les parets (esperó del Rebost...), també una bona volta.
Xavi, la baixada la coneixia d'una altra vegada, en que si hagués tingut el track m'hauria anat millor! L'altra que dius la vaig piar fa temps, és molt bona també, però ara hi fa massa calor...
Trés joli circuit mais avec une partie difficile entre les sapins au retour,
GPS obligatoire alors gracies por el track !!!
Publica un comentari a l'entrada