Via del Carles, al Gorro Frigi

L'altre dia, quan vam anar a la Gorra Marinera, ens vam fixar en una cordada que arribava al cim del Gorro Frigi per la via del Carles (a sobre), recentment reequipada amb parabolts verds, i de la que els Escalatroncs n'han fet una bona ressenya.

I aquesta tarda de dijous, amb l'aigua de la pluja acabant-se d'escórrer per les parets montserratines, ens ha vingut a la memòria i ens ha sembla una bona possibilitat d'aprofitar la tarda.

Amb el Xavi Ariño i el Toni hem agafat el funicular i en un moment érem a peu de via. El cel seguia gris, i queien algunes gotes, però hem tirat amunt.

Aquesta via ha estat reequipaa de no fa massa amb parabolts verds, i diuen que hi han fet algunes modificacions. Tot això no puc jutjar-ho, la vaig fer fa més de 20 anys i la memòria no dóna més de si! 

Si que reconec que la via és molt agradable i equipada, amb un únic tram difícil al tercer llarg, on la paret es posa vertical i els passos durs sobten una mica amb la tranquil·litat dels primers llargs.

El quart i el cinquè llargs s'assemblen molt als dos primers, còmodes, amb una roca excel·lent i prou assegurats. Només hem trobat aigua als forats i un passet al darrer llarg que el Toni ha fet sense problemes (a sota).

Al cim, mentre plegàvem el material, el Xavi ha fet una estona de botànic comprovant l'estat de les comunitats d'Erodium rupestre. I hem vist que, dues setmanes més tard, la planta havia fructificat en general sense problemes!

I al final, ha quedat una tarda fantàstica, d'aquelles que fan que segueixis enamorat de Montserrat i de la sort que tenim de tenir-la tan a prop de casa!